Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | De reüll

Ni sí ni no

El 2014, Escòcia va celebrar un referèndum d’autodeterminació per decidir si s’independitzava del Regne Unit o si continuava formant-ne part. Els escocesos van decantar-se per continuar com estaven, amb un 55,3% a favor del No i un 44,7% a favor del Yes.

El 2016, el govern del Regne Unit va convocar un altre referèndum, el del Brexit, per saber si els britànics volien sortir de la Unió Europea o mantenir-s’hi. El resultat va ser favorable a la sortida (leave), amb un 51,89% dels vots, davant d’un 48,11% a favor de quedar-s’hi (remain).

Tant en un cas com en l’altre, es va donar la paraula a la ciutadania per decidir el seu futur i es va respectar el resultat de les urnes, encara que, en la sortida de la Unió Europea, la distància entre els partidaris de les dues opcions fos escassa i que durant la campanya alguns dels partidaris del leave fessin promeses que no podrien complir. La realitat, però, és que els britànics van ser capaços de consultar els ciutadans en dues qüestions nuclears per al futur del Regne Unit.

En canvi, a l’Estat espanyol no només no es vol parlar de referèndums d’autodeterminació, sinó que se’ls demonitza, com si consultar la ciutadania en casos transcendents fos una pràctica antidemocràtica. Aquesta mateixa setmana hem pogut veure com el PSC ha rebutjat una proposta de Junts —que va comptar amb el suport d’ERC, els Comuns i la CUP— que plantejava negociar un futur referèndum d’autodeterminació.

Segurament, tant el PSC com el PSOE estan convençuts que no convé un referèndum d’aquest tipus, tot i que deuen saber que hi podria haver un resultat similar al d’Escòcia. Però els partits d’Estat ja ho van deixar clar el 2014, quan Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera, en representació del Parlament, van defensar al Congrés dels Diputats la petició de celebrar un referèndum acordat sobre el futur polític de Catalunya, i la proposta va ser rebutjada per 299 vots en contra, amb només 47 a favor i una abstenció.

Ara, novament, el PSC es torna a posar de perfil a l’hora de reconèixer el conflicte polític i la possibilitat de negociar un referèndum. Per tant, les aspiracions dels qui volen exercir el dret d’autodeterminació continuen al mateix punt que el 2014, perquè els partits d’Estat no accepten que es consulti la ciutadania, encara que els sondejos indiquin que guanyarien.

Tracking Pixel Contents