Opinió d’una vinculació

La plataforma Octuvre.cat, un mitjà de comunicació independent i autogestionat, ha publicat un segon vídeo sobre l’escàndol dels pagaments irregulars de la DGAIA, que ells mateixos van destapar, en el que vincula a l’alcalde de Manresa amb aquesta trama. Vagin per endavant dues consideracions personals: La primera és que mitjans independents com aquest son necessaris per garantir la pluralitat informativa; amb la segona vull dir que després de quaranta anys en el món de la informació local he conegut, alguns amb un cert grau de confiança, a tots els alcaldes de la ciutat des del primer Ajuntament democràtic, el que m’autoritza a afirmar que tots sense cap excepció, incloent-hi a en Marc Aloy, han estat persones honestes, amb vocació de servei a la ciutat i la ciutadania, més enllà dels seus errors i encerts en la gestió.

El vídeo el vincula amb l’escàndol per la seva relació amb Jasone Latorre com a gestora de la SEVAP, una de les entitats implicades en tot l’entrellat, que anava de número deu a la seva llista. Octuvre diu que cal que en Marc Aloy doni explicacions, i les ha donat, clares i contundents, sense concessions al dubte: Quan es van fer les llistes es desconeixia l’escàndol de la DGAIA i les seves ramificacions, les converses de Latorre enregistrades com a prova són de l’any 2024, quan les llistes es van confegir un any abans; la SEVAP és un servei de la Generalitat que no gestiona res a la ciutat, i l’Ajuntament no té cap vincle amb les Fundacions Resilis i Mercè Fontanilles, implicades en l’afer; Jasone Latorre ni és membre de l’equip consistorial d’Aloy ni militant d’Esquerra Republicana, encara més, la seva presència a les llistes era com a independent; i per acabar de sentenciar les errades de la “investigació”, ningú es va posar en contacte amb l’Ajuntament ni amb en Marc Aloy, per demanar explicacions o corroborar la informació abans de la seva publicació.

La conclusió és que vincular la figura de l’alcalde en primer pla de la notícia ha estat una maniobra, poc ètica, per donar un ressò més ampli a la difusió d’un escàndol que, per si mateix, ja té prou entitat.

Afegeixo una tercera consideració: No tot s’hi val per un titular, a primer de periodisme expliquen que abans de publicar una notícia s’ha de contrastar, i Octuvre no ho ha fet ni amb l’Ajuntament ni amb l’alcalde; al final el que s’ha publicat queda, les ferides es tanquen, però les cicatrius no s’esborren. Amb tot, estic segur que en Marc Aloy és una persona que aplica a la seva vida aquella frase d’en Victor Hugo que deia «qui m’insulta sempre no m’ofèn mai», una actitud necessària per afrontar els errors malintencionats de la informació i aquest, amb en Marc Aloy i la ciutat de Manresa, ha estat tan greu com injust.