Tot per fer

Ara que a fora hi ha tanta cridòria, tant d’enrenou, tant de brut, tant de fart, tant de tot que no ens deixa ni respirar amb calma ni tranquils en cap instant, em ve de gust tancar la finestra del soroll persistent per recrear-me, recordar-me, regalar-ne en la memòria de peix aquesta amb la que naveguem, les paraules que, en pau i en calma i amb ganes d’acolliment, serenor i mirada pausada ens ha regalat durant 10 anys la periodista i escriptora Anna Vilajosana des d’aquestes mateixes pàgines del diari. Ho dic perquè l’Anna, seguint la seva brúixola i instints vitals, fa just 2 diumenges va escriure’ns el seu últim, per ara, article setmanal. I he trobat que no era just no pensar-hi. La raó és que des del 2015 el paisatge vital de la Vilajosana ha estat el nostre univers de companyia on hi ha passat de tot, coses petites i alts i baixos grans que l’Anna ha dibuixat més que escrit proposant-nos sempre una invitació a escoltar i escoltar-nos, a mirar i mirar-nos, a saber-nos i potser a trobar-nos. I enyorar-nos fins i tot. També quan volíem estar sols. Sobretot quan ho necessitàvem. Escriure per mirar de llegir el món, el cor i els batecs, llegir per sanar i sanar per viure. Aquesta és la roda infinita que cada setmana ens ha regalat l’Anna Vilajosana que, oh!, afortunada, ha fet aquesta incursió setmanal des de la seva vida a les nostres, acompanyades de les imatges mudes, eloqüents i expressives del fotògraf Xavier Serrano. Saben què és un tàndem harmònic? Doncs això. Escriure sense fer soroll i alhora removent-ho tot des de la finestra de casa, des de la vorera del carrer, des de la taula a l’hora dels àpats. Des de qualsevol excusa petita des d’on evocar la més gran de les contradiccions. Ah! I ho ha fet des de les pàgines d’un diari on tots escrivim i llegim de pressa per poder sortir corrents a viure més de pressa encara, amb formes i fons de gran literatura. Si, potser no ho sabien explícitament, però segur que ho degustaven així cada setmana, els seus articles de lletra impresa en tinta de diari eren petites píndoles de literatura precisa preciosa i bella.  Un lloc on aixoplugar-se, un mirall on mirar-se, un aparador on descobrir-te. Un petit oasi setmanal on s’aturava el món per, amb tota la calma del món, sacsejar-lo una vegada i una altra.  Res, que he pensat que volia dir-li-ho a ella i compartir-ho amb els lectors i no sabia si fer-li una trucada a l’Anna - trucar per telèfon per parlar amb algú, se’n recorden? - o aturar el meu món atabalat per deixar-ho per escrit aquí i ara i per sempre.  I al final, saben, faré les dues coses.  I si no l’han llegit i ara de cop, els entra l’enyor, no passin ànsia: N’ha fet un llibre on hi ha una selecció dels articles del seu «Tot per fer». Ple de brogit de vida, absent de soroll. Gràcies per fer-ho.