A voltes amb la Salut Mental

I a voltes amb el Dia Mundial de la Salut Mental, ja que quan escric aquestes ratlles estem en plena apoteosi dels actes relacionats amb aquesta diada. A l’hora de badar ho faré amb mesura i un cert distanciament i amb reflexions diverses.

El dia 10 d’octubre al Palau de la Generalitat, el president Salvador Illa, va presidir un acte institucional, amb motiu del Dia Mundial; durant l’acte va presentar a la nova directora del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, la Sra. Laia Arnal, fins ara directora de Relacions institucionals a la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en primer lloc, cal felicitar-la i desitjar-li èxit en la nova tasca, sort i mà esquerra, que li caldran. El seu èxit serà un èxit, i repercutirà en la societat catalana. L’anterior directora es va mantenir en el càrrec uns 18 mesos. I és que és molt difícil manegar sense trepitjar ulls de poll en els diferents departaments de la Generalitat implicats, les associacions d’afectats en primera persona, institucions, serveis proveïdors des del sistema de salut i social; el Pacte va néixer en plena eclosió de donar visibilitat i la importància d’aconseguir una bona salut mental.

El pacte, en l’organigrama institucional, està sota el departament de Presidència, fet que suposadament ajuda a coordinar i, i teòricament supeditar, les accions dels diferents departaments sota els objectius i directrius del pacte, tasca força dificultosa per les inèrcies, programes i recursos, de cada sector. Vol molt diàleg i actituds de col·laboració per part de tothom. A la realitat una situació que facilita reaccions passiu-agressives, la passivitat com a element de confrontació i d’inacció.

Passar d’un abordatge només des d’una òptica de salut, a un abordatge integrador i integral requereix tot un procés, primer d’acceptació i seguidament d’adaptació, de totes les institucions i persones implicades. Segurament cada part actora viu i entén la salut mental des del seu punt de vista. Dialogar, conèixer i respectar les diferents visions vol el seu temps.

I, finalment i no menys important, aniria bé alinear els pressupostos actuals per tal d’aconseguir els objectius del pacte, és un factor que pot actuar com una palanca facilitadora del canvi, per passar de la teoria a la pràctica diària. A l’hora d’establir partides pressupostàries, no estaria gens malament, incloure objectius que anessin impulsant accions d’abordatge integrador de l’atenció; i no em refereixo a augmentar pressupostos. Una vegada més, l’economia ho sobrevola tot plegat.