La terra és plana; els ous, quadrats

Un futbolista amb un embut al cap defensa que les esteles dels avions ens fumiguen per provocar-nos alguna mutació estranya. Però el paio no té pebrots per afegir-hi que, a més a més, la Terra és plana. El tal Llorente és un tita freda. Els qui desafien les evidències científiques han de negar-ho tot. El tema no són els avions o si la Terra és plana o no. El tema és demostrar que pots sostenir que és plana i, en comptes de passar vergonya, pots posar-ho en un programa electoral.

Que la terra és esfèrica ho sap qualsevol navegant, i la gent navega a vela des de fa, com a mínim, sis mil anys. Res a discutir. Però alguna cosa ens ha portat a pensar que els antics no s’ho creien. Jeffrey B. Russell intenta explicar a «El mite de la Terra plana» que autors com John W. Draper i Andrew D. White van recollir al segle XIX idees difoses des del segle XVIII per religiosos protestants que pretenien presentar el període medieval com una etapa fosca durant la qual, com a conseqüència del monopoli intel·lectual catòlic, fins i tot hi havia la convicció generalitzada que el planeta és com una pizza. S’ho inventaven, però Washington Irving va escampar aquesta idea en la seva biografia de Cristòfor Colom, en la qual imaginava un debat entre el navegant i uns inexistents assessors terraplanistes d’Isabel la Catòlica a qui ell va desmentir demostrant, per fi, l’esfericitat de la Terra. En realitat, Colom era un al·lucinat que es creia més savi que els cartògrafs de la seva època i defensava que la Xina és molt més a prop del que és realment. Isabel la Catòlica fa fer una inversió absurda, pròpia de la sempre arruïnada corona de Castella, i si Colom no hagués tingut la sort que hi ha Amèrica al mig, encara l’estarien buscant.

Ni Colom ni Elcano no van demostrar res. Però la manipulació ha tingut tanta força (i la idea agrada tant al nacionalisme espanyol, el seu propagador més entusiasta) que ha arribat fins a avui. I com que aquest és un tema molt seductor, ara l’esfericitat de la Terra és el tema preferit dels qui ens volen llançar un missatge concloent: no ens importen els fets; tenim els ous quadrats. Ningú no ens podrà tombar.

La Terra plana és l’expressió més radical del missatge de la ultradreta en guerra cultural: les coses són com les sentim. No importen les dades, no importen les proves, no importa el consens de l’elit liberal i intel·lectual que se sent superior a nosaltres. Ens importen les nostre emocions, i sobre elles alcem una política irrebatible. O voleu que ho resolguem a hòsties?