Promoure el català

L’acció de promoure una llengua mil·lenària com el català no sembla una tasca fàcil. Si no es prenen mesures urgents, es convertirà en un desig utòpic. La responsabilitat no recau únicament en les persones nouvingudes. Promoure el català és responsabilitat de totes i tots. Ningú no està exempt de les seves obligacions. Sense un treball sinèrgic serà molt difícil aturar el risc que l’amenaça.

Promoure el català no pot tenir efecte pràctic si les catalanes i els catalans, en lloc d’adreçar-s’hi en català, opten per fer-ho en altres llengües pensant que així faciliten la comprensió, perquè les persones d’altres procedències arriben a Catalunya amb la predisposició d’adaptar-se a la llengua establerta.

En segon lloc, és moment que les institucions vetllin pel compliment d’algunes exigències, no només pel que fa a la comunicació a les empreses sinó també en els àmbits escolar i laboral, per no dir el jurídic. En l’àmbit escolar, la majoria dels docents de primària, prioritzen el castellà en lloc del català. El resultat immediat és que els alumnes deixen d’utilitzar el català com a llengua vehicular.

Pel que fa al món educatiu, les entitats de l’administració com del tercer sector han deixat d’exigir el certificat de nivell C de català com a requisit imprescindible a l’hora de fer contractacions. Per tant, no és estrany trobar professionals d’altres procedències de l’Estat que exerceixen les seves funcions laborals sense disposar del mínim coneixement del català. Quan t’hi adreces en català, les mirades són d’estranyesa. Aquesta realitat fa que les persones nouvingudes deixin de donar-li la importància merescuda, perquè consideren que no serveix per a cap promoció laboral.

Quant a les institucions competents, cal insistir que serà de vital importància revisar periòdicament les seves polítiques d’ensenyament, ser més exigents a l’hora de formar el professorat i que estiguin armats amb eines que tinguin en compte el treball en contextos multiculturals. A més, ha arribat el moment de formar i implicar persones docents nou catalanoparlants en la tasca d’ensenyar el català. L’objectiu és que assumeixin el seu paper com a exemple a seguir per a les persones nouvingudes i transmetin un missatge positiu en l’acció de promoure el català.

Altres entitats de la societat han d’assumir la seva responsabilitat en la consolidació del català. Les entitats religioses, entre altres, estan cridades a implicar-se més en la promoció de l’aprenentatge del català, a través d’iniciatives destinades a prioritzar-ne l’ensenyament i a fer-ne ús en totes les activitats.

En conclusió, promoure el català, conservar-lo i defensar-lo no és qüestió de sensibilitat política. No es tracta de competir amb altres llengües, ni de subestimar-les o crear enemistats. Es tracta de conservar i consolidar el català com a patrimoni de la humanitat, un patrimoni mil·lenari, llatí, europeu, mediterrani i universal que forma part essencial del nostre llegat —no només com a catalans o «nous catalans», sinó també com a éssers humans—, perquè la seva debilitació o desaparició és la mort lenta de la nostra civilització.