Ens costa ser perseverants?

Les lectures d’avui ens parlen d’una paraula molt necessària per al nostre temps: la perseverança. Perseverar en la pregària, en la fe i en l’esperança, fins i tot quan sembla que el món va en una altra direcció. Esforç i perseverança són valors essencials per la vida!

La perseverança és «una petita gran virtut». És petita perquè no mou soroll ni es fa veure i és gran perquè costa molt i molt ser perseverant. Pensem: molts de nosaltres en començar un nou any, quants propòsits ens fem que no arribem a complir?, i cada vegada que comencem un curs, quantes col·leccions iniciem que no arribem a acabar?

En la primera lectura, Moisès resa amb els braços alçats mentre el seu poble lluita. Quan es cansa, li sostenen els braços, quina imatge més humana! També nosaltres vivim moments de cansament -en la fe, en la família, a la feina, en la convivència social-. Hi ha tanta incertesa, tanta pressa, tant desànim! Però, com Moisès, no lluitem sols: necessitem que algú ens sostingui, i alhora, també nosaltres podem ser suport per als altres. La fe és comunitària.

En la segona lectura, Sant Pau ens diu «Mantén-te fidel en allò que has après i has cregut». No deixem perdre la fe que hem rebut de petits, dels nostres pares, avis i de la comunitat cristiana. Aquest bagatge ens dona unes arrels profundes que ens ajuden a no perdre el nord, a no deixar-nos arrossegar pel soroll, les fake news o el cansament moral. Perseverar vol dir seguir creient en el bé, en la veritat i en la justícia, encara que ens costi.

I l’Evangeli ens parla de la vídua persistent. Una dona senzilla, sense poder, però amb una fe tossuda. Ella no es resigna. No es cansa de demanar justícia. Jesús ens diu que Déu no és com el jutge injust: Ell ens escolta, però vol trobar en nosaltres una fe constant, capaç d’esperar sense rendir-se, confiant. Jesús ens diu que demanem sense cansar-nos; però hem de demanar, no només amb paraules, sinó que ho hem de fer amb fets: «A més de pregar, cal treballar».

Les lectures d’avui ens conviden a no deixar apagar la fe, a mantenir la pregària viva, i a sostenir-nos els uns als altres. En un món accelerat i ple de dubtes, la perseverança és un acte de resistència i d’amor.