El joc de les galledes

Les cuines han incorporat un armari de galledes. L’última que he vist té un calaix amb dipòsits ben endreçats, ajustats i separats per a la brossa general, el plàstic, l’orgànica, el vidre i el paper. Endreçat i tapat, ni fa lleig en aquesta cuina (una mica de disseny, la veritat) i és pràctic. I si no s’està tan a l’últim crit en la moda de les deixalles, venen enginyosos contenidors perquè no corrin bosses i bossetes de diferents residus penjats o tirats per la cuina. Tenir una sola galleda sota l’aigüera ha passat a la història.

Al carrer, a molts pobles i ciutats, els contenidors de colors fan fila: un de groc, un de blau, un de gris, un de marró i un de verd. A Manresa, per exemple, el nou model de recollida de la brossa ha suposat la renovació d’aquest mobiliari urbà, aparegut els últims anys com un ésser estrany, aliè a l’urbanisme, per avorrit i gris que sigui el panorama dels carrers i les cases que s’han construït al nostre país des dels anys quaranta del segle passat fins ara (i sí, arquitectes, hi ha excepcions, però a casa nostra les comptem amb els dits de les mans).

I afegirem que aquests contenidors que ara hi ha a la ciutat, sense ser ni bonics ni adequats als carrers i façanes, com a mínim tenen de bo que són tots iguals, i fan l’efecte d’un espai endreçat, si no s’omplen de brossa al voltant (si hi ha una recollida acurada). Tampoc tinc una solució millor: les tanques de fusta que els amaguen en alguns pobles, potser?

Les cases i alguns municipis es posen al dia en la recollida, però hi ha algunes llars que s’entossudeixen a no fer cas de la necessària norma i, el que és més greu, alguns municipis que encara no arriben ni arribaran enguany a complir amb el que estableix Europa en matèria de reciclatge. La Cerdanya i l’Anoia són dues de les comarques catalanes que s’han col·locat al vagó de cua de la recollida selectiva.

A hores d’ara, ja es coneix quin és el model que va millor i el que va menys bé. Tothom té l’oportunitat de comprar galledes noves i, els ajuntaments, de posar contenidors tancats o fer recollida porta a porta. En els propers dies se celebraran els 25 anys dels municipis pioners en el porta a porta: Santpedor va ser un dels primers i Berga va ser la ciutat més gran en aplicar-lo. Vull dir amb això que de models n’hi ha. I els governs locals que no s’hi han posat, simplement és perquè s’han pensat que posar el rebut de les escombraries entre els 150 i els 200 euros per domicili els podria fer perdre unes eleccions.

Ara no es tracta només de complir una normativa, sinó de contribuir a no espatllar més aquest món on vivim.Participem del joc de les galledes.