El castell de Rocafort de Bages

Al Casino es va presentar El castell de Rocafort de Bages i el seu entorn, de la historiadora Mireia Vila, amb un capítol sobre l’arqueologia, d’Òscar Trullàs, que resumeix les excavacions compartides del jaciment per diversos arqueòlegs des del 2013. Recerca de tresors, recuperació de peces, on voluntaris aprenen metodologia de camp, reconeixement del castell, estructures i distribució dels espais amb la sagrera inclosa, a la part baixa del turó. Trobat el mur principal van descobrir una torre de planta circular del segle XI... L’edició ha anat a càrrec de l’Associació Rocafort: Patrimoni i Documentació (ARPD) que presideix Joan Torruella, amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Bages.

Mireia Vila en l’estudi sobre la memòria de la vinya i el vi va contactar amb l’ARPD. Després va rebre l’encàrrec de la Diputació de Barcelona per fer una història del castell de Rocafort, que servís de guia als treballs d’excavació arqueològica que s’estan portant a terme. Va fonamentar la investigació en els pergamins de Sant Benet de Bages de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, força inexplorats, per arribar a la conclusió com a bona investigadora que és, que es pot reescriure la història del castell de Rocafort, i la de bastants pobles del Bages. A més de llibres i lligalls va estudiar els pergamins del fons de Sant Benet de Bages a l’Arxiu de Montserrat, com els de l’Arxiu del Mas Prat de Rocafort i els pergamins de l’Arxiu Capitular de Vic. També en va consultar la col·lecció de Rocafort i l’Arxiu de Protocols de Manresa de l’Arxiu Comarcal del Bages. «Són documents que ensenyen els protagonistes de la història en acció».

Mireia Vila es va fixar l’objectiu de saber com vivia la gent en aquest indret. Formula hipòtesis perquè la investigació arqueològica no està completada, malgrat tot entén que el coneixement té sentit quan es pot divulgar i no deixar-lo en un calaix a mans només d’investigadors. Agraeix l’esforç fet per l’ARDP perquè el treball documental veiés la llum en forma de llibre. Joan Torruella va demanar-li que fes un context històric, sintetitzant dades. Així es va adonar que Rocafort considerat popularment un poble de mala mort, reflecteix en el castell fets d’una història més general, com la dels catalans a la Mediterrània. Dels protagonistes del castell ha reconstruït l’arbre genealògic dels Rocafort i de la família Sitjar, així com de les famílies dels masos on vivien pagesos de Rocafort. Per acabar, va esmentar la història de Radulf, a la vall i castell de Nèspola, d’Humbert de Rocafort (que amb els préstecs ha d’empenyorar el castell que passarà a mans de Pere Sitjar) i el seu fill Bernat, cabdill dels Almogàvers a les ordres de Roger de Flor, així com la Guillemona Nerell. L’edició del llibre ha cuidat força els detalls, però potser per manca de coordinador, ningú es va adonar que l’índex no està paginat, perdent bona part de la seva utilitat.