Encara sobre Trump i Gaza

Poques vegades hi ha hagut tantes dificultats com aquesta setmana per triar els temes més destacats que cal tractar en aquest comentari setmanal. Per dir-ho d’una altra manera, el problema consisteix a prioritzar allò que té més relleu informatiu i alhora que és més important, dues característiques que no coincideixen pas sempre en una mateixa temàtica informativa. És el cas, per exemple, del complex panorama dels molt diversos esdeveniments d’aquesta setmana. Què és més destacat: l’evolució, que en principi sembla satisfactòria, de la situació que fins fa poc era tràgica a la Franja de Gaza i a Palestina? O bé té més importància l’escenificació que  n’ha fet un personatge més controvertit que mai: el president dels Estats Units Donald Trump, que quan li convé sap fer tots els papers de l’auca? Evidentment, el futur no és fàcil d’endevinar, especialment en àrees geogràfiques tan complexes com l’Orient Mitjà, on conflueixen interessos polítics i econòmics contraposats des de ja fa molts anys. El més probable és que la conflictivitat hi continuï sent present i les víctimes innocents segurament també.      

 Però en aquest moment, el problema més gran a la Franja de Gaza és que el bloqueig per part d’Israel persisteix. I que, segons la informació que n’arriba, hi ha centenars de camions –efectivament: diversos centenars- que esperen l’obertura de la frontera amb Gaza per descarregar-hi l’ajuda internacional en forma de subministraments i aliments de cara a una població que ha estat sotmesa a un bloqueig impossible de justificar. I no es tracta només d’aliments sinó també de combustibles, medicaments, reparació de les malmeses xarxes de distribució d’aigua, etc. I també és bàsic d’aconseguir la reobertura de les escoles, dels hospitals i dels serveis mèdics en general. Tot plegat és molt difícil que es normalitzi ràpidament perquè malgrat la pressió dels organismes internacionals el govern israelià no sembla que tingui gaire pressa ni interès a fer possible aquesta normalització.