El fals conflicte generacional

Al llarg d’aquestes darreres setmanes he vist com proliferen en alguns mitjans de comunicació i, especialment, en algunes xarxes socials les opinions que volen fer-nos creure l’existència d’un presumpte conflicte generacional.

Segons aquests opinadors els jubilats són una espècie de rendistes que gaudeixen d’una superpensió que no mereixen, que porten a la fallida els comptes públics i que són una càrrega insuportable pel futur de les noves generacions.

Estic segur que aquest fals enfrontament entre joves i jubilats forma part d’una nova modalitat en la perenne estratègia d’atac a les pensions que practica el capitalisme neoliberal. La realitat és que entre els gairebé 9,4 milions de jubilats i pensionistes, la majoria tenen pensions molt modestes que amb prou feines cobreixen les seves necessitats bàsiques.

És cert que han proliferat els contractes precaris entre els llocs de treball ocupats pels joves, però aquest és un problema que no té res a veure amb els jubilats ni amb les pensions que cobren. És una qüestió del model econòmic neoliberal i de les polítiques econòmiques que s’han impulsat des de fa quatre dècades. De la mateixa forma, tampoc es pot atribuir als jubilats l’altre gran problema dels joves: l’accés a un habitatge digne. La causa cal buscar-la en la manca de polítiques d’habitatge públic i en el fet que existeix un excés de capital en mans dels poders financers que busquen la seva rendibilitat convertint l’habitatge en un producte especulatiu.

Els temps són durs, però ho són tant pels joves, com pels treballadors i treballadores i també pels jubilats i pensionistes. És la duresa generada per mig segle de polítiques neoliberals que ha deixat el teixit social ple de forats. Però el debat s’han de fer amb serietat, sense populismes ni demagògies i amb propostes inclusives.