La (nova) gent dels barris

A Puigcerdà es busquen «negocis que aportin valor social o cultural» en lloc dels que ara estan en voga. El nou govern de la ciutat (ERC) va a la recerca d’incauts o de caçadors de subvencions. Els ofereix alguna millora fiscal i ajudes. A ells i a qui vulgui jugar-se els seus diners honestament. Cal que obrin formatgeries, botigues d’embotits o d’altres productes de proximitat en lloc de «basars, establiments de restauració ràpida, d’alimentació, tendes d’electrònica o perruqueries de preu baix». Han acordat un any de carència per qualsevol permís per «nous» projectes que els governants veuen triplement aliens. Per ser forans, mancats d’aquella puresa tronada de «tota la vida» i per alguns eixamplat fins al significat derivat de la saga cinematogràfica amb la Sigourney Weaver i el seu estrany company.

La decisió ceretana ha estat un rebot d’una similar a Palafrugell. Després ha continuat (rebotant) cap a Berga i Manresa. Els de Junts de les dues ciutats plantegem una moratòria semblant. Uns s’han centrat en «les barberies i els locals d’ungles» mentre els altres proposen vetar una llarguíssima llista: «centres d’estètica, telefonia i complements, basars oberts 24 hores i franquícies de productes de baixa qualitat».

Puc entendre aquesta preocupació oficial envernissada d’un atac col·lectiu de «collige rosas» respecte de com eren els comerços quan cadascú de nosaltres era jove. No s’enyoren els llocs, l’enyor és sobre el passat. També puc comprendre’n la derivada irrefrenable de ciutadans melancòlics amb vocació d’inspectors de treball o d’hisenda: «ves a saber si aquests del turbant (són sij) estan donats d’alta» o «com s’ho fan tantes barberies sense parroquians».  Sempre amb la crosta de les sospites, quasi tots són regentats per «forasters», dit amb la pitjor de les connotacions. Voler dirigir cap a on va l’activitat privada des d’ajuntaments farcits de regidors inexperts en tal cosa, acompanyats de buròcrates a vegades contraris, és pretendre ressuscitar morts (comercials) amb anys de fortor de fracàs.  

Les administracions han de preocupar-se de fer complir les obligacions laborals i fiscals a tothom. El mercat anirà posant a cadascú al seu lloc si ells deixen de promoure experiments de bruixot amb els diners públics. Canvien les èpoques, a les barberies no s’hi fa tertúlia i les fàbriques de gel van tancar quan van aparèixer les neveres elèctriques. Les grans superfícies es van cruspir alguns negocis «dels de sempre» però han enfortit als bons i als resilients amb bons productes i servei.

Al carrer més central i històric de Berga hi ha qui ha provat de tot. Com qui va gosar obrir una botiga només de patinets de rodes. Ningú li va posar cap pega. Al cap de poc va rebre una clatellada de realitat d’emprenedoria. Ningú li va socialitzar les pèrdues.