«T’he estimat»

Aquest és el títol («Dilexit te», en llatí), de la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, que el bisbe de Roma va signar el 4 d’octubre passat.

Amb una introducció i cinc capítols, els 121 punts d’aquest document ens revela, d’una manera ben clara, la sol·licitud de l’Església envers els pobres.

Aquest text pontifici, que va començar a escriure el papa Francesc i que ha publicat el papa Prevost, ens mostra la continuïtat en la visió i la missió pastoral dels dos papes. D’aquesta manera podem veure com el papa Lleó XIV assumeix el llegat del papa Bergoglio i la seva aposta per una Església «pobra i per als pobres».

El títol de l’exhortació («T’he estimat»), que fa referència al text del llibre de l’Apocalipsi(3:9), comença tot recordant-nos el fragment evangèlic de la dona que vessà sobre el cap de Jesús un perfum i l’al·lusió del Mestre sobre la presència dels pobres enmig nostre.

I és que l’afecte de Jesús pels pobres és notori i ben patent al llarg de l’Evangeli. El papa Lleó ens recorda també que, en ser elegit bisbe de Roma el papa Francesc, un cardenal li digué: «No t’oblidis dels pobres», una idea que va tindre molt clara el papa Bergoglio al llarg del seu ministeri.

Aquesta exhortació mostra el crit dels pobres, present ja a l’Antic Testament (Ex 3:7), un text (entre molts d’altres), que ens revela la sol·licitud de Déu pels pobres. Per això el papa Lleó remarca en aquest text, que, encara avui, «el compromís a favor dels pobres continua essent insuficient».

Aquest document insisteix en «l’opció pels pobres», una opció que veiem a la Sagrada Escriptura, i que ens revela que «Déu és present a l’Antic Testament com a amic i alliberador dels pobres». Per això podem observar a la Bíblia, la misericòrdia envers els pobres, que Jesús mostrà d’una manera tan clara.

L’exhortació ens recorda també la importància de «tenir cura dels malalts». D’aquí que el papa Lleó posa com a exemple «la cura dels pobres en la vida monàstica», tal com es reflecteix a la Regla de Sant Benet, amb «l’acolliment dels benedictins». De fet, la «tradició monàstica ensenya que la pregària i la caritat formen un únic teixit social».

«Dilexit te» ens posa Sant Francesc d’Assís com a testimoni de pobresa evangèlica i «icona de la primavera espiritual», juntament amb Santa Clara o Sant Domènec.

El papa Lleó també ens recorda les paraules del papa Sant Joan XXIII quan deia: «L’Església es presenta com a l’Església dels pobres».

Així mateix, aquest document pontifici remarca les «estructures de pecat que causen la pobresa» i que com el Bon Samarità, «l’atenció als pobres mostra el camí de l’Evangeli».

Com ha dit el bisbe Xabier Gómez, de Sant Feliu de Llobregat, «estem cridats a tocar la carn soferta dels pobres», per tal de ser una Església no només per als pobres, «sinó amb els pobres» i a més a més, «contribuir a resoldre les causes estructurals de la pobresa».