Opinió | De reüll
En castellà n’hi ha prou
La cooficialitat de les dues llengües a Catalunya és una broma per a les estructures de l’Estat espanyol, que no paren de recordar que les obligacions lingüístiques per proveir places de funcionaris no han de suposar cap mena de trava per a aquells que vulguin accedir a la funció pública. Naturalment, es refereixen a les obligacions de saber català i no a les de saber castellà, perquè, en aquest cas, el seu coneixement és imprescindible per als funcionaris.
El poder judicial s’ha convertit en el protector dels drets lingüístics dels castellanoparlants i en el martell d’heretges d’aquells que volen que es respecti el dret dels catalanoparlants a ser atesos en la seva pròpia llengua. Sembla que facin honor a la famosa consigna del fiscal del Consell de Castella, José Rodrigo Villalpando, que, després de la Guerra de Successió i de la implantació del Decret de Nova Planta, va recomanar secretament «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado» com a tàctica per implantar el castellà com a llengua majoritària a Catalunya. Aquesta setmana, el jutjat contenciós número 15 de Barcelona ha condemnat l’Ajuntament de Vic per exigir un nivell de català B2 per optar a una plaça d’operari de cementiri i manteniment. Considera que el nivell B2 suposa una «barrera excloent» i una «discriminació per raons de llengua», i ha ordenat repetir el procés exigint només un nivell A2. Segons el jutge, el lloc de feina requereix habilitats manuals i no una interacció lingüística complexa com la que —segons ell— es transmet amb l’exigència del B2.
La pregunta és si, per a aquesta feina que requereix habilitats manuals, cal que la persona tingui un domini suficient del castellà o només cal que sigui un bon operari, encara que li costi fer-se entendre i entendre el que li diuen. La resposta ja la saben: si parla «en cristià» no tindrà problemes, però si només ho fa en català no serà considerat apte.
Aquesta és l’aplicació del bilingüisme que fan els qui no se l’han cregut mai i que només toleren que el català sigui aquella llengua simpàtica que parlen alguns entre ells per a les coses intranscendents, però que han de passar-se al castellà quan es tracta de fer gestions amb l’administració. Perquè, en el fons, continuen aspirant a «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado». Perquè això és Espanya, i la llengua oficial de tot el territori és el castellà.
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós
