C-55, una carretera amb codi de conducta

Tan peculiar és el tram sud de la carretera C-55, que ha aconseguit que l’usuari habitual hagi adoptat un codi de conducte propi i compartit. Que neix de la comprensió mútua. Ara que, per exemple, des de fa mesos al tram de Castellbell s’hi fan unes obres des del meu punt de vista incomprensibles (per l’envergadura, l’impacte i la dimensió de la molèstia en relació amb el benefici final), els conductors ja saben que, si fa falta, s’aturen a l’alçada de la gasolinera per deixar sortir els qui hi han entrat a omplir el dipòsit. Si no fos així, s’hi podrien passar el dia per reincorporar-se. És un exemple més de la constatació, des de ja fa temps, que aquesta C-55 sud s’ha convertit en un corredor d’autogestió. Podríem dir que entre els conductors s’ha implantat un pacte no escrit per evitar complicar encara més la circulació. Un dels casos més evidents (per als que hi circulen sovint) és la situació que es produeix al tram de Manresa on hi ha habilitat un carril d’avançament, en sentit sud, que comença després de l’enllaç amb la carretera de Can Poc Oli i acaba a l’alçada del barri dels Comtals. És el doble carril que Trànsit acostuma a reduir a un de sol (posant-hi cons) en jornades d’operació tornada quan es preveuen especialment denses. La mesura s’aplica perquè el fet que al final del carril els vehicles s’hagin de tornar a ajuntar en un de sol provoca un efecte embut (que és el que pronostico que passarà al tram ara en obres de Castellbell). Doncs bé, en jornades ordinàries passa sovint que, quan en aquest punt hi ha trànsit dens i, sobretot, quan aquest deriva en petites retencions, pràcticament cap conductor no fa avançament, malgrat el carril que ho permet està completament lliure. Bàsicament, perquè els usuaris ja han pres consciència que en cas de fer-ho (i al final haver de confluir en un mateix carril) accentua la paralització. De fet, en molts punts els carrils d’avançament que hi ha són relativament poc utilitzats, ja que l’usuari sap que amb una via amb tanta densitat sovint serveixen de poc. Un codi propi de bones pràctiques que s’aplica també a diari a la sortida de Sant Vicenç, on la retenció (sentit nord) a primera hora del matí és sistemàtica. Tan habitual, que els que ja són dins de la carretera opten per facilitar al màxim la incorporació dels qui hi entren, conscients que si no es deixa l’espai suficient aquesta maniobra seria difícil i generaria una complicació al poble en forma de col·lapse intern. Ara que tendim a posar-hi nom a tot, d’això en podríem dir la solidaritat dels resignats (o dels amargats).