El fariseu i el publicà

Jesús explica una breu paràbola sobre dos homes que resaven al Temple: un fariseu i un publicà. El fariseu donava gràcies perquè complia totes les normes religioses: dejunava, feia caritat i afirmava no ser com els altres homes —lladres, injustos o adúlters— ni com el publicà que pregava a prop seu. En canvi, el publicà, amb el cap cot, es donava cops al pit i reconeixia el seu pecat. Jesús conclou que aquest segon va tornar a casa reconciliat i no pas el primer, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit.

Quan resa, el fariseu recita una llista de les seves pròpies virtuts i destaca com compleix fidelment la Llei i les tradicions. No demana res a Déu; només li agraeix pel fet de ser, segons ell, tan exemplar. Resa amb el cap ben alt, orgullós, convençut que és millor que els altres i menysprea el publicà pels seus pecats. És una oració que, en el fons, gira sobre el seu propi ego.

La pregària del publicà, en canvi, és ben diferent. Amb el cap cot, suplica misericòrdia i reconeix la seva condició pecadora. No presumeix, no jutja, no condemna ningú, simplement es presenta davant Déu tal com és. Cal recordar que els publicans eren profundament rebutjats pels seus compatriotes perquè cobraven impostos per als romans, i sovint ho feien amb pràctiques abusives. Eren considerats col·laboracionistes, traïdors i pecadors. Que Jesús esculli precisament un publicà com a model d’autenticitat espiritual subverteix les jerarquies socials i religioses de l’època.

Jesús posa en relleu que la humilitat és essencial per acostar-se a Déu. Ser humil no vol dir menysprear-se sinó reconèixer les pròpies limitacions davant la grandesa del Creador. Acceptar les pròpies febleses i errors és el camí per trobar el perdó i la misericòrdia divina. Així, Jesús ens ensenya que no es pot pregar amb arrogància. La supèrbia és una barrera que ens separa de Déu. Jesús emfatitza la humilitat davant l’orgull i la rigidesa legalista, i ens mostra que hi ha esperança per a aquells que la societat menysprea.