Cara d’idiota

S’ha d’escoltar els que en saben i, després, fer-ne cas. Però no és el cas des de fa 20 anys. Perquè des de fa 20 anys, o més, els que en saben ens diuen que no anem bé. Que com a planeta no anem bé perquè l’estem tractant molt malament. I nosaltres com si sentíssim ploure. Escric això entre compungit, acollonit i aterrit després de llegir el que han dit l’investigador Xavier Obradors i la científica Mar Reguant. Tots dos científics i investigadors de casa i de referència fora de casa. O sigui, que no són d’estar per casa. Vull dir que saben del que parlen i es fan sentir pel que diuen. I com que el que diuen és tan gros tan clar i tan contundent no m’atreveixo ni a resumir-ho sinó només a transcriure-ho literalment. Xavier Obradors diu: «L’energia acumulada que genera l’escalfament del planeta equivaldria al llançament cada 30 segons durat 60 anys d’una bomba atòmica com la d’Hiroshima». I Mar Reguant va dir una cosa que ja sabem, però que no ens atrevim a dir-nos-la mirant-nos al mirall cada matí: «Els darrers 70 anys hem viscut com reis i hem generat un problema de dimensions esgarrifoses que heretaran les següents generacions». I ara què?, em pregunto jo mentre no goso ni mirar-me al mirall quan m’afaito? Això ho van dir en la 1a jornada Ciutat, Salut i Clima que s’ha celebrat aquests dies a Manresa. I mentre jo, ara mateix, dubto entre suïcidar-me o tallar-me les venes i per animar-me l’investigador Obradors em diu que no pateixi, que tenim el coneixement per encarar la crisi i revertir-la – i això m’anima – però que dubta ell – i jo també – que tinguem la voluntat de fer-ho.

O sigui que ens n’anem a la m... i sabem que ens n’hi anem, però tot i poder fer coses, segurament en farem poques o cap o gens i, les que fem, les fem bastant malament. Jo que soc optimista de mena feia dies que no em quedava un article tan pessimista. I la meva por és si precisament tinc por perquè l’escenari catastrofista no sigui, realment, el més realista. Ara mateix em queda un mal al cos que no sé ni com descriure’l i quan la científica Reguant parla explícitament del mal que han fet i estan fent els combustibles fòssils tinc por fins i tot de posar en marxa el cotxe. Però clar, mentre jo poso el meu cervell en mode prudència pel meu dièsel… tots els grans dels grans de veritat que usen fòssils a tuti pleni i a tota castanya, què fan? És clar que la revolució, la solució, la neteja comença per cadascú i per casa i en això els petits som sempre, de grat o per força els més aplicats.

Però com sempre em queda el dubte, i cada cop és menys dubte i menys certesa, que no es comença categòricament per dalt o els que som predicadors practicants des de petits canvis som poderosos, ho continuem fent igual, però cada dia que passa ens canvia la cara per la cara d’idiota mentre escoltem gent que en sap com l’Obradors i la Reguant.