L’hora del canvi

Míriam Nogueras, de Junts, va encendre totes les alarmes al ple del Congrés dels Diputats de dimecres quan va dir que “potser s’hauria de parlar menys de canvis d’horari i començar a parlar de l’hora del canvi”, referint-se clarament a la possibilitat que el seu grup deixi de donar suport al govern del PSOE i pugui provocar la caiguda de l’executiu. Però allò només va ser un avís per a navegants, perquè l’endemà s’anunciava que Carles Puigdemont convocava una reunió de l’executiva del partit per a aquest dilluns a Perpinyà, per decidir si retiren el suport a Pedro Sánchez.

Fa dos anys que Junts i el PSOE van arribar als acords de Brussel·les pel pacte d’investidura, i en fa un que Puigdemont va demanar a Sánchez que se sotmetés a una moció de confiança, perquè considerava que no s’estaven complint els acords. Finalment, la moció no es va fer, perquè va semblar que havien restablert la confiança.

Ara, però, Junts torna a desconfiar del PSOE fins al punt que no descarten plantejar una moció de censura instrumental per convocar eleccions, tot i que, en cap cas, aquesta hauria de ser presidida per Alberto Núñez Feijóo.

El malestar de Junts —que al començament volia cobrar l’avançada— té l’origen en els incompliments d’acords com l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’aplicació total de la llei d’amnistia, la manca de reconeixement del conflicte polític a Catalunya, la no aprovació de la delegació total de competències en matèria d’immigració o la falta de suport a iniciatives parlamentàries de Junts per desallotjar ocupes en 48 hores o combatre la multireincidència.

El malestar del partit de Puigdemont és notori, però, tot i que amenacin amb prémer el botó nuclear de la legislatura, és evident que poden sortir-ne esquitxats tant si ho fan com si no. Si ho fan, la convocatòria d’eleccions generals en els propers mesos no els garanteix millors resultats que els del 2023 ni una posició tan decisiva com la que tenen ara mateix. Però, si no ho fan, el fet de no aconseguir que es compleixin els acords els desgasta i els deixa, davant l’opinió pública i del seu electorat, en una posició cada cop més feble, mentre continua la sagnia de votants cap a Aliança Catalana.

Per tant, l’executiva d’aquest dilluns s’ha convertit en una prova de foc, perquè ha de decidir si és, finalment, l’hora del canvi o encara no.