«Networking» en Prevenció de Riscos Laboralsa la regió central

El passat divendres 17 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la trobada anual de Prevenció de Riscos Laborals a la Catalunya Central, organitzada pel nostre Col·legi Professional. Més d’una trentena de tècnics de prevenció ens vam reunir a les instal·lacions d’Avinent Grup, en una jornada que ja s’ha convertit en un espai de trobada imprescindible per compartir experiències, coneixements i inquietuds.

Aquestes trobades, que a primera vista poden semblar una simple sessió tècnica, són molt més que això. Són espais de connexió humana i professional, on es posen en comú realitats diverses d’un mateix objectiu: fer de la feina un entorn segur i saludable.

Tot i els avenços, el balanç general continua sent preocupant. Les xifres d’accidentalitat laboral no milloren, i en alguns casos fins i tot empitjoren. En el primer semestre de 2025, la mitjana a Espanya és de dues morts diàries per accident de treball, i ja s’han notificat prop de 300.000 accidents amb baixa, pràcticament els mateixos que l’any passat.

A aquesta situació s’hi afegeix un absentisme laboral disparat, que s’ha incrementat prop d’un 80% des del 2019. Els problemes musculoesquelètics —dolors lumbars, cervicals o d’esquena— continuen sent la causa més habitual de baixa, seguits pels trastorns psicosocials, fruit d’un ritme de treball sovint intens, despersonalitzat i amb poques pauses reals.

I encara hi ha més factors emergents: més de 300.000 persones a Catalunya pateixen Covid persistent, amb conseqüències físiques i cognitives que afecten la seva capacitat laboral. I per si fos poc, el canvi climàtic està afegint un nou risc al panorama: la calor extrema. Jornades llargues a temperatures elevades, especialment en sectors com la construcció o la logística, estan convertint-se en un repte seriós per a la salut dels treballadors.

Per sort, no tot són males notícies. Cada any sorgeixen bones pràctiques i iniciatives que ens mostren el camí a seguir. Moltes empreses han impulsat plans de mobilitat sostenible, que permeten compartir cotxe i reduir desplaçaments. També s’ha fet un pas endavant en l’ús d’eines informàtiques associades a la Prevenció de Riscos Laborals, deixant enrere els antics fulls d’Excel per donar pas a plataformes o programes de gestió col·laboratius en xarxa que integren la prevenció a tots els departaments.

Però el que més sorprèn és la irrupció de la tecnologia 4.0 i 5.0 en la gestió preventiva. Càmeres de visió artificial que regulen el pas de carretons i vianants, dispositius personals que vibren quan detecten un vehicle proper, o sistemes intel·ligents que limiten automàticament la velocitat en zones de risc.

Ja no parlem només de paperassa i protocols, sinó de prevenció viva, intel·ligent i interactiva, capaç d’actuar abans que l’accident passi.

Ara bé, cal ser honestos: la tecnologia no ho solucionarà tot. Necessitem també persones, professionals formats i implicats. I aquí topem amb un altre problema creixent: la manca de tècnics en prevenció de riscos laborals. No només d’enginyers, sinó també de titulats en altres disciplines que puguin aportar mirades complementàries. Sense relleu generacional i sense reconeixement professional, la cultura preventiva corre el risc de perdre impuls.

El nostre repte com a societat no és només reduir les xifres d’accidents, sinó entendre la prevenció com una forma de cuidar les persones. Com una part essencial de la qualitat del treball i de la vida.

La trobada ens va deixar una sensació compartida d’«una de freda i una de calenta». Sí, hi ha preocupació per l’estancament de les dades i pels nous riscos emergents, també hi ha esperança, talent i ganes de fer-ho millor.