La nova fe

No és nova, però anirem per passes. Aquesta setmana han coincidit al meu escriptori «La sociedad de la desconfianza», de Victoria Camps (Ed. Arpa), i «Ambición moral», del nou guru de moda Rutger Bregman (Ed. Empúries), amb qui he tingut el privilegi de poder parlar. Llegits junts, els dos llibres són brúixola. Camps s’encarrega del diagnòstic. El que ens passa en aquest món que és molt estrany és que vivim en un temps marcat per la sospita. Desconfiem de les institucions, dels mitjans, de la ciència, dels veïns i gairebé del que veuen els nostres propis ulls, o sense gairebé. Camps adverteix que la desconfiança és un cercle viciós. Agafa cos, genera més fractura i arriba a amenaçar la convivència.

Rutger, per part seva, és un tipus que va ser convidat a Davos el 2019, quan tenia 31 anys, i va denunciar davant dels assistents el gran problema que representa per a l’economia mundial l’evasió d’impostos. «Els rics no paguen la seva part justa d’impostos», «veig que es parla d’igualtat, participació, justícia i transparència, però gairebé ningú no planteja el veritable problema de l’evasió fiscal. Un se sent com si estigués en una conferència de bombers i ningú no tingués permès parlar sobre l’aigua». Pel que sembla, no l’han tornat a convidar. A «Ambición moral» planteja que milions de persones que se senten atrapades en carreres professionals sense sentit deixin de malgastar el seu talent i s’impliquin en la solució dels grans problemes del món, que converteixin els seus ideals en la seva feina. És una persuasiva guia pràctica per a idealistes. Diu que les societats han de recuperar l’ambició d’imaginar institucions més justes i inclusives, basant-se en una idea gens nova. Que la majoria de persones són cooperatives i decents. Jean-Jacques Rousseau fent una volta per 2025.

Gairebé una religió, diria un altre, amb claus travessant-li els palmells de les mans. Res de nou, però l’humà sempre ensopega amb la mateixa pedra. Contribuir, cooperar, ajudar i, finalment, confiar. El que ve després és viure amb esperança, cosa que diuen que és l’última cosa que es perd.