Dels MENA a la generació «Z»

Cada any, milers de joves travessen les fronteres del nostre país, principalment procedents de països africans o asiàtics. Aquestes persones fugen dels efectes del canvi climàtic, de persecucions polítiques o per motius de discriminació comunitària, però, en la majoria de situacions, el motiu del desplaçament és de caràcter econòmic. Entre aquests joves, trobem especialment persones originàries de Mali, Costa d’Ivori, Gàmbia, Senegal, Guinea Conakry, Marroc i Algèria, que travessen la Mediterrània i part de l’oceà Atlàntic en condicions precàries i accedeixen al territori peninsular a través de Canàries, Mauritània, Marroc, Algèria o Líbia, després de trajectes migratoris que poden allargar-se durant molts mesos. Els mitjans per arribar-hi varien: alguns ho fan de manera autònoma, mentre que d’altres recorren a xarxes organitzades, finançades sovint pels propis familiars.

Cal dir-ho clarament: la gran majoria d’aquests joves no comet delictes. Encara que dormin al carrer o demanin menjar, no delinqueixen. Volen anar a l’escola i treballar. Són fidels a les seves famílies, que han fet sacrificis per enviar-los. Això no vol dir que no hi hagi alguns grups molt reduïts que es dediquen a la delinqüència i a cometre actes incívics.

Per tots aquests motius i davant la difícil situació que pateixen els joves no acompanyats en les societats d’acollida, ha sorgit darrerament la generació «Z» als països d’origen, especialment a alguns països del Magrib. Són la generació nascuda entre 1997 i 2012, que ha crescut en un món altament digitalitzat. Ha mostrat preocupació pel medi ambient, la igualtat de gènere, la diversitat, la salut mental i la lluita contra la corrupció. Demanen solucions internes als seus països i rebutgen l’emigració cap a una Europa en crisi. Aquesta generació no ha pogut assimilar la destinació d’inversions multimilionàries a grans infraestructures esportives mentre l’atur juvenil és la norma. L’educació i la sanitat es troben classificades a la cua dels països en desenvolupament. Es tracta d’un corrent juvenil decidit a combatre la corrupció que assota el país i dificulta el desenvolupament local. Prefereixen prescindir del mundial i de grans trobades esportives si tot això no es tradueix en una lluita efectiva contra l’atur juvenil, la millora de l’educació i de la sanitat, entre altres aspectes.

Europa ha de captar, en definitiva, el missatge d’aquest moviment, interpretar-lo de la manera més sàvia possible, donar-li suport i, al mateix temps, augmentar la seva ajuda al desenvolupament, que continua sent molt insignificant, si vol frenar les onades d’immigrants, tant menors com majors perquè davant la pobresa, la fam i les situacions extremes, no serveixen les barreres ni els murs, tal com va assenyalar el Premi Nobel de Literatura, José Saramago.