Les vídues de Gaza

Quan sentim a parlar de guerres, com el genocidi de Gaza, estem acostumats a paraules duríssimes com bombardeig, invasió, ofensiva, massacre, extermini, devastació... que passats els dies, acabem normalitzant. La capacitat inhumana dels humans no té límits. Som l’única espècie viva capaç de la cruel perversió de l’aniquilament d’aquells que pertanyen al seu mateix grup. Hi ha primats que poden atacar altres grups però mai amb la dimensió d’extermini organitzat dels humans.

Un sol líder pervers ―com el de Gaza i tants d’altres...―, pot arrossegar, de grat o per força, a milers d’individus a matar i ser matats. Ell, però, no es mou de la butaca.

Tanmateix, a les guerres, els morts no són els únics damnificats. Ningú en parlar ni les anomena: són les vídues.

A Gaza, els bombardejos i la fam transformen, a un ritme vertiginós, gran part de la població femenina en vídues, en mares solitàries que ja ni tenen sostre ni menjar.

Per apaivagar-los la tragèdia, a vegades, polítics i periodistes s’hi refereixen com a les heroïnes de la massacre. Elles no volen ser heroïnes, volen els seus marits, els seus fills, la seva família.

A l’altre costat de Gaza, l’exèrcit israelià, que obliga tant a homes com a dones a complir el servei militar, ha portat dones a primera línia de combat i elles també han hagut d’obrir foc. Tot i que les dones són un grup minoritari, en l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, a la base de Nahal Oz, la major part dels 15 soldats morts, eren dones que també van deixar vidus i orfes.

A Gaza, vídues i no vídues han d’assumir la cura de famílies senceres patint mancances greus d’aliments d’aigua i d’assistència sanitària. Elles mengen menys per poder oferir alguna cosa als seus fills i afronten, amb por, parts per als que no tenen assistència mèdica perquè els serveis d’ajudes ginecològiques estan col·lapsats. A més, estan abocades a la pèrdua d’ingressos i als recursos acostumats. També es troben ferotgement exposades a una cruel violència sexual. I les més joves, amb les escoles tancades, han de renunciar als seus somnis d’estudiar i a la feina que tenien.

El context d’aquestes vídues, a nivell internacional, és un retrocés gravíssim amb greus retallades dels recursos destinats a programes de suport a dones i nenes. En aquesta imparable regressió, l’ONU adverteix que les perspectives de progrés en els drets i la seguretat de les dones estan quasi completament estancades.

I és que les vídues de Gaza viuen esberlades pel dolor perquè els fills se’ls moren de fam als braços i els han de buscar, morts, entre les runes. Viuen en un dol perpetu.