On vas Junts?

El titular que encapçala aquesta columna es fa una pregunta com molts ciutadans, atès que costen d’entendre segons quines decisions. Uns dels motius que han explicat és que han volgut donar resposta a les preocupacions dels seus alcaldes vers Aliança Catalana. Segur que els alcaldes demanaven una sortida així? Més aviat els Alcaldes, com a persones institucionals que han de donar resposta diària als seus ciutadans, el que busquen són polítiques útils que aportin solucions als problemes dels ciutadans. Sembla que la decisió de fer evident allò que ja passava, no sembla que vagi per aquest camí. Junts que ja és irrellevant al Parlament de Catalunya ara ho vol ser al Congrés, i els seus set diputats màgics passen a ser uns més sense cap expectativa. Un cop més Junts s’ha tirat un tret al peu. Ja va fer, el que és inversemblant en política, com és abandonar el govern de la Generalitat amb la vicepresidència i la meitat de les conselleries i ara vol deixar de ser útil a Madrid. Això sí cridant molt des del faristol.

Com és que aquesta organització és capaç d’actuar d’aquesta manera? Bé, Junts no és un partit polític a l’ús, més aviat és un moviment on el seu líder diu el que cal fer, i tots el segueixen. Les poc més de 6.000 persones que aquests dies han estat cridades a confirmar la decisió del líder, ningú els ha donat informació dels pros i contres d’aquesta. Es dona per sabut que per ciència infusa ja en tenen tot el coneixement.

Creure que per no seure a parlar amb les altres forces polítiques a Madrid els pararà la sagnia vers Aliança Catalana, és no veure com es comporta el món occidental. Ells representaven a l’independentisme alternatiu i ara els ha sortit un altre que encara és més alternatiu, atès que hi barreja la independència, amb com mantenir-nos purs i no multiracials.

Hi ha més raons de les que ens han dit? Segur, jo no en tinc cap dubte. Dir que els socialistes no compleixen, no s’ho creu ningú. Que els acords no siguin efectius avui no és responsabilitat socialista, i ells ho saben millor que ningú. O no va ser Gonzalo Boye qui va redactar del seu puny i lletra alguns articles de la llei d’amnistia per por que passes el que ha passat?

Dir que PSOE i PP són el mateix, és una d’aquelles altres afirmacions que poden servir per tranquil·litzar l’esperit de l’home de Waterloo, però que és més que evident que no s’ajusta a la realitat.

Farien bé, la gent de Junts, de reflexionar que Puigdemont va ser designat president per nominació i que sempre ha perdut en totes les eleccions que s’ha presentat. I una última dada, si volen intranscendent, és el polític independentista pitjor valorat pels catalans.