Miserables

El Diccionari Normatiu Valencià defineix la paraula «miserable», en la seva primera accepció, com aquella persona que «es comporta amb avarícia i mesquinesa». En la seva segona accepció, diu que un miserable és aquell que «es mereix el menyspreu o la indignació per la seva vilesa». I la tercera accepció de «miserable», es refereix a aquell que és «menyspreable pel seu ínfim valor, la seva insignificança o insuficiència».

No sé quina d’aquestes tres accepcions (o potser les tres), és la millor per definir els polítics que utilitzen electoralment els immigrants, criminalitzant-los pel fet de ser pobres. Curiosament, cap polític d’aquests no denigra els immigrants que es gasten milers i milers d’euros a les botigues d’alt estànding de les nostres ciutats.

Miserables són (ara que celebrem el primer aniversari d’aquell nefast 29 d’octubre de 2024), els polítics que insulten i maltracten els familiars de les víctimes de la Dana, definint-los, no com a afectats, sinó com a interessats. És de tenir una nul·la sensibilitat i molt poca humanitat (ells que es diuen cristians), qualificar d’interessats els pares, els germans o els fills dels qui van morir ofegats ara fa un any, per no haver estar avisats a temps. Per no haver rebut un missatge alertant-los del perill que ens venia al damunt.

També són miserables els polítics que ataquen el valencià, d’una manera clara o d’una manera subreptícia, com d’amagat. Millor no ho hauria pogut dir la periodista Isabel Olmos, quan afirmava que «l’actual Consell no ha deixat de transmetre un constant menyspreu a l’idioma propi» dels valencians (Levante, 16 d’octubre de 2025). També la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la senyora Verònica Cantó, no podia expressar-ho millor, quan digué que actualment (a causa de l’atac frontal a la llengua per part dels polítics que ens governen),«ens trobem en un moment crític per al valencià i per a la institució», ja que en els nostres dies «està en joc la nostra llengua».

El PP i VOX estan posant en la diana els immigrants, els familiars de les víctimes de la Dana i la nostra llengua. I eixa política d’utilitzar els immigrants, els afectats per la Dana i la llengua com arma electoral, és perillosa, immoral i indigna d’uns partits amb representació a les Corts Valencianes.

Els miserables polítics que menyspreen els immigrants i que defensen un Pla Valencià d’Estadística (Levante, 21 d’octubre de 2025), que segrega les dades entre els espanyols i els nascuts a fora de l’estat, demostren amb aquesta mesura, la seva inhumanitat i la seva mesquinesa. I la seva hipocresia en anomenar-se cristians.

Per això els polítics que neguen la unitat de la nostra llengua, que maltracten els afectats per la Dana i que ataquen i criminalitzen els immigrants pel fet de ser pobres, Jesús els diria avui: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites» (Mt 23: 13). I també: «sepulcres emblanquinats», que «per fora semblen bonics, però per dins són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa» (Mt 23:28). Per això, a aquests polítics, sense humanitat ni sentiments i que ataquen amb els seus programes electorals el missatge de l’Evangeli, Jesús de Natzaret els diu, avui: «Igualment vosaltres, per fora sembleu justos, però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat».

Els polítics que no saben demanar perdó als familiars de les víctimes de la Dana i que amb arrogància les menyspreen, mostren la seva indignitat. Els governants han de ser servidors dels més pobres i desvalguts, com ho són els immigrants, els afectats per la Dana i els valencians que tenim la nostra llengua amenaçada (precisament) pels qui l’haurien de protegir.

Jesús va estar sempre al costat dels més indefensos i dels més oprimits. No al costat dels opressors. De fet, Jesús va ser amic dels malalts, dels marginats, de les dones, menyspreades per la societat... No va ser amic dels poderosos, com Herodes o Pilat.

El monjo trapenc, Thomas Merton, nascut a Prada del Conflent, deia: «Faig del meu silenci monàstic, una protesta contra les mentides dels polítics». Per la meva part, amb el meu article faig un reconeixent als familiars de les víctimes de la Dana, alhora que manifesto el meu suport a la seva lluita per conèixer la veritat del que va passar el 29 d’octubre de 2024. És també un reconeixement als milers de voluntaris que van ajudar els damnificats que van perdre els seus familiars i les seves pertinences. I finalment, és un reconeixement a la tasca, tan important, que està fent la jutgessa Nuria Ruiz, acollint i escoltant les persones que van patir tant, per l’aigua i pel fang que va destrossar tantes i tantes vides. Però el meu text és també una denúncia per l’actuació del govern valencià en la seva gestió el 29 d’octubre de l’any passat.