Vaques observant plaques

Arriba «L’Energètica». És una marca potent però (encara) poc coneguda. Als no iniciats els pot induir a pensar en suplements alimentaris per musculats o bé en el nom, d’una banda, musical d’aquelles que minven al cap d’un parell de temporades. No és res d’això. És el nomenclàtor de l’empresa pública catalana al càrrec de la generació d’energia amb renovables fundada el 2022. Té l’objectiu d’aconseguir la neutralitat d’emissions de carbó el 2050.

En un país clarament més lent en aquest objectiu respecte de la resta d’Europa, ens van apareixent projectes hidràulics, solars i eòlics en grau més baix. Daniel Pérez, el director general, sobre el minipantà a sobre de la Baells, ha declarat: «no patiu, nosaltres serem aquí». El seu posicionament podria ser l’acció definitiva per combatre als objectors i fer que la central hidràulica reversible sigui inevitable.

Mentre esperarem a les etapes d’aquesta proposta a l’Alt Berguedà, l’empresa pública es llança a una cursa per promoure o facilitar la instal·lació de plantes solars a tota mena de prats i camps de conreu. Les vaques, famoses per la seva parsimònia veient passar trens a on tenen, ara l’hauran de mostrar amb les plantacions de plantes d’energia solar que anar apareixent en cascada per tot arreu als prats a on remuguen. Es poden veure a Maçaners o en direcció a La Quar i amb el suport oficial en veurem al Roc de la Mel de Casserres, a Sant Pere de Sallavinera o a Les Olugues. Tots són espais naturals o agraris a on creixeran aviat les plantacions solars tecnològiques visibles cada dia més arreu.

Els nostres ancestres, pagesos, obrers o menestrals de tres o quatre generacions enrere s’esparverarien en veure els nostres paisatges d’avui i potser ens fotrien un clatellot propi dels costums de la seva època. Ens passa el mateix a molts de nosaltres. Els més activats ecològicament acostumen a estar en contra d’aquestes tendències, sigui la plantada de plaques o bé la construcció de la bassa elèctrica al Pla de Clarà. Instal·lacions venudes com el camí directe cap a la descarbonització de les nostres contrades. Cada dia som més gent, cada dia hi ha més demanda d’energia derivada de l’ambició general per disposar dels serveis bàsics pretesos i la confortabilitat general.

L’empenta demogràfica contamina la puresa de la natura i el coneixement ens fa veure (aquí) a les nuclears com un perill del segle passat com la crema de carbó o qualsevol altra generació impura d’energia. Dir si a tot sembla més còmo de que el contrari llevat d’un detall: oposar-se implica proposar alternatives. No soc capaç de veure tal cosa més enllà de la proposta etèria de decréixer, impossible d’analitzar en una peça d’opinió com aquesta. Quan les plaques vagin apareixent, m’aturaré allà al costat a veure si m’encomano de la circumspecció bovina.