Veniu al meu Regne...

El context: 1 El text se situa entre les últimes ensenyances de Jesús als deixebles i la preparació de la Pasqua, ens trobem a finals de l’evangeli. 2 Hi ha un context apocalíptic. El gènere apocalíptic serveix per consolar els petits grups de fidels oprimits i perseguits. Ell llibre de Daniel n’és un referent. 3 La recompensa se situa al dia del Judici Final amb Jesús fent de rei i jutge, salvant-los amb els vulnerables i condemnant-los si es fan l’orni.

Aquest embolcall apocalíptic té molt d’humanitat: qui hagi treballat per als més vulnerables serà acollit en el dia del Judici Final en el nou Regne, inaugurat a Galilea, tenint cura de la gent més desgraciada d’aquell poble: pobres, malats de tota mena, publicans i pecadors...En aquest relat Jesús s’identifica, de forma universal, amb tots els més vulnerables, ja no es tracta només de jueus, samaritans o pagans. Ens apropem al final: Jesús- i amb ell, també Déu- són uns oprimits més i els mataran com a altres han fet i el Regne creixerà. Aquest marc apocalíptic tan humà, en època del nacional del catolicisme, va servir per esporuguir a tots aquells a qui obligaven a anar als novenaris( sermons al captard a l’església parroquial). Tampoc m’agrada la imatge d’un rei fent justícia de forma severa i instantània, massa humà tot plegat. Som en uns altres temps, tanmateix el Misteri de Déu i la seva Justícia continua sent Inefable. Deia Sant Agustí: «Si el comprens és que no és Déu». Per tant, compte amb les imatges de Déu, cap l’abasta . En canvi Jesús es manifesta en el més profund de cada u, i sobretot en les cares dels més vulnerables - ens diu el text. Poca broma! aquí l’implícit s’imposa: davant del pròxim vulnerable i sofrent, són molts els compassius, els creients sense saber-ho. També hi ha qui passa de llarg, qui fa política al marge d’ells. Lluís Duch, eminent antropòleg, deia: «És incomprensible que s’hagin bandejat les ciències socials de l’ensenyament primari i secundari».

Per què, doncs, no es crea un observatori independent per mesurar les polítiques i les pastorals sobre la vulnerabilitat? Avui dia això no és impossible, segur que ens podríem posar d’acord.