Mides de pensar, maneres de parlar

Parlar o pensar? Aquesta és la qüestió. Què és més elevat per convèncer el ciutadà, callar i patir en silenci la crítica de l’oponent o llençar-li els dards provocadors de la política per encendre el foc, i després ja es veurà? Callar... parlar; i pensar que amb la paraula, encara que sigui per somniar, revoltem les consciències de qui ens ha de votar. Si en Shakespeare, amb permís del més gran dels dramaturgs, aixeques el cap i en Hamlet fos un polític dels nostres dies, el seu monòleg estrella començaria més o menys així.

Amb l’experiència de l’aixecada de camisa del procés, hauríem de saber que la lògica de la política no segueix els camins de la racionalitat; que sovint primer es parla i quan es pensa sorgeixen els problemes per complir, fruit de no rumiar-ho abans; malgrat tot, hi tornem a caure. Aquesta setmana les paraules del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa, Joan Vila, insinuant una «opa» annexionadora a Pineda de Bages per fer créixer l’empobrit PIB manresà, van desfermar la indignada i airada resposta de l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés; tot plegat, per acabar la polèmica amb una encaixada de mans dels alcaldes d’ambdues poblacions, condemnades a entendre’s pel bé comú de la comarca.

Manresa pensa en gran, els projectes del govern actual com la Fàbrica Nova, l’Anònima, el Polígon del Pont Nou, la conversió del Guimerà o la rehabilitació del Centre Històric amb el nou Pla de barris, en són la mostra; si primer s’ha pensat i després s’ha parlat, o a l’inrevés, no ho tinc gaire clar, ja que a l’hora de pensar en gran, alguna cosa s’ha fet malament i s’ha gestionat en petit; en cas contrari, els busos no es ratllarien al nou pont de sant Francesc o girarien sense problemes en el nou traçat de la zona del Guimerà; però al final es tracta de convèncer a la ciutadania electoral que el govern municipal té ambició i xuta endavant. En aquest context no és d’estranyar que els caps de les formacions polítiques, més quan son independents sense un aparell nacional al darrere que els condicioni o els pugui frenar com és el cas d’Impulsem Manresa, competeixin per parlar en talla XXL sobre el futur local, deixant-ho anar pel broc gros. Passa que aquesta vegada, el polític desinhibit, àvid i sense aturador a l’hora de parlar i pensar, o de pensar i parlar pels interessos manresans, s’ha trobat amb un altre polític de la seva corda sense manies a l’hora de marcar territori; i quan tothom estreny la situació s’escanya.

Estaria bé que la polèmica de poc recorregut servis per fer reflexionar, als càrrecs electes d’això de la gestió pública, sobre la importància de l’ordre a l’hora de parlar, pensar i executar... i ja ho he dit malament, volia dir de pensar, parlar i actuar.