Quan Urbanisme bada, la ciutat paga

Això dels departaments que vetllen per l’urbanisme, les infraestructures, la mobilitat, l’habitatge i tot el que tingui a veure amb la transició ecològica i l’eficiència energètica són extraordinàries fonts d’informació interessant, interessada i inevitablement conflictiva, perquè les seves actuacions incideixen en el benestar de la ciutadania. Planifiquen a llarg termini (o potser no) i executen els projectes (quan tenen els diners) amb certesa absoluta que algú o altre se’n sentirà perjudicat i rondinarà. Si féssim una llista de grups opositors a qualsevol projecte d’ampliació de la xarxa viària, parc eòlic o fotovoltaic, abocadors de residus, plantes d’incineració o de generació de biogàs comprovaríem que la pell fina pateix d’urticària quan veu afectat el seu entorn. I si parlaven de l’actuació municipal en aquells àmbits, afegiríem al llistat dels queixosos els propietaris que han de pagar impostos extres per unes obres que, al seu entendre, es fan per a lluïment de l’alcalde que vol repetir càrrec quatre anys més. Tampoc estan conformes els botiguers que perden clientela per l’enrenou de les obres, o els veïns de la zona, tips de pols, soroll i gimcanes per arribar a casa. I podríem tancar capítol dels disconformes amb les obres públiques amb els entesos en la matèria que miren des de la vorera estant. Si som sincers aquí ens hi podríem incloure tots, perquè dels departaments d’Urbanisme municipals tothom n’opina, i el de Manresa dona per a molt: amb la ciutat potes enlaire des de fa mesos a fi de bé, amb projectes ambiciosos com el de la Fàbrica Nova, el polígon del Pont Nou i l’impuls definitiu a la campanya d’autoestima perquè tot, tots, tothom identifiqui Manresa com la més ben parida, van els responsables de l’urbanisme municipal i s’adonen que la reforma del pont de Sant Francesc beneficia els vianants (que bona falta feia!), però ha complicat/empitjorat el trànsit d’autobusos i camions, amb conseqüències emprenyadores per als que van darrere seu quan s’encallen al mig del pont. Vatua el món! Pocs ponts que té Manresa per travessar el Cardener, i un que el volen posar al dia l’esguerren. Els tècnics municipals han dit, després de vuit mesos d’obres, que no acceptaran el pont mentre no compleixi les condicions pactades amb la Generalitat. Atenció: 1) el pacte contempla que l’ajuntament assumeixi la propietat i el manteniment del pont i el tram de carretera fins al barri del Xup; i 2) a l’Urbanisme manresà mantenen responsabilitats funcionaris protagonistes en actuacions que han costat molts diners a l’erari públic per nyaps corregits judicialment. El talús de les Saleses, l’edifici de la plaça Bages o el Parc pintor Vila Closes, per esmentar-ne algun. A veure com acaba aquest. n