Silver tsunami

D’aquí a pocs anys, un de cada tres ciutadans tindrà més de 65 anys. La dada impressiona i explica per què alguns demògrafs han batejat l’arribada del baby boom a la tercera edat com a silver tsunami. El nom sona apocalíptic, com si l’envelliment fos una onada destructiva que ho arrasés tot. Però potser la pregunta real no és si cal témer aquest canvi, sinó com serà viure en una societat on la maduresa i l’experiència seran la norma.

En la visió més productivista de la vida, la gent gran és una càrrega. Però avui, la generació que envelleix viatja, consumeix cultura, omple restaurants i fa funcionar el mercat immobiliari. Han estat la generació amb més accés a l’educació ia l’Estat del benestar, i això els dóna una nova posició en la història. És una generació inconscientment tirànica, acostumada que tot giri al seu voltant, perquè també és la que sosté bona part del teixit visible i invisible. El repte és enorme i sembla que no s’està abordant amb la urgència necessària. El sistema de pensions i de salut s’haurà de repensar; les ciutats necessitaran transport i habitatges adaptats, nous espais de cures; i el mercat laboral haurà d’integrar persones que encara tenen molt a aportar, més enllà dels 60. Tot això ja ha de passar. Aquesta setmana un informe revelava que d’aquí a deu anys faran falta, només a Catalunya, 80.000 places de residència i 26.000 treballadors de l’àmbit de les cures. Qui tindrà cura dels qui avui tenen cura de tots? Els joves avui? La distància que els separa és molt més gran que l’estrictament marcada per l’edat.

Abans de desaparèixer, però, aquesta generació encara té l’oportunitat de deixar un llegat a les que vénen al darrere: recuperar el valor de l’experiència, repensar la solidaritat entre generacions i redefinir què vol dir envellir. Sempre que els joves no s’alcin en una mena de baby revolution exigint protagonisme, però sobretot oportunitats.

La pregunta, doncs, continua oberta. Com volem que sigui la vida quan la vellesa es converteixi en el nostre paisatge quotidià? No hi ha una resposta única, però de les decisions que es prenguin avui dependrà l’èxit o el fracàs d’una generació que se’n va saber centre i que encara no s’ha preparat per conviure amb la seva pròpia dependència. n