El parlar de Manresa

A la sala del Claustre del Museu del Barroc, plena de gom a gom, es va presentar «El parlar de Manresa», editat per Zenobita. L’acte va ser moderat per la directora de Canal Taronja, Aina Font, que va mantenir un diàleg entre l’autor Jaume Puig, graduat en filologia catalana i màster d’estudis avançats de llengua i literatura catalanes, i el filòleg Jordi Badia, impulsor de la iniciativa en el pregó de la festa major. Jaume Gubianas és autor de les acurades il·lustracions del llibre, col·laborador d’El Pou de la gallina, on Jaume Puig fa mensualment un article sobre Lèxic a la manresana. Apassionat de la llengua catalana coneix perfectament que és part indestriable de la nostra identitat col·lectiva i aprofundeix en la parla local analitzant, descrivint i recollint exactament cent paraules genuïnament ‘manresanes’, en una monografia dialectal. Puig nascut a Manresa va explicar que la mare provenia de l’Alta Segarra i parla com ella, així nota més les diferències entre comarques. La identitat del parlar manresà l’ajuden a definir els que són de fora. La voluntat no és només recollir un conjunt d’arcaismes dels avis, que com va dir Badia, són paraules que estan mig estabornides, però no mortes i es poden revifar. Va proposar que el llibre arribi a les escoles perquè és la manera que els nens i adolescents coneguin aquests mots i acabin arrelant en la parla, per poder vehicular-la després en l’àmbit familiar. Prossegueix Badia, «els que ens vam aixecar primer als anys 70 del segle passat» han de donar pas a què les noves generacions joves no caiguin en l’ús de castellanismes. Els catalanoparlants no han d’amagar la llengua per recuperar l’autoestima de parlar alt, per no esborrar-la: cal parlar amb determinació i sense manies. «Els altres no ens entendran mai si sempre cedim». És partidari de convèncer, respectant la diversitat.

Jaume Puig va assenyalar les diferències entre les valls del Cardener i Llobregat al Bages, remarcant el parlar de Fonollosa, amb l’encreuament de diverses procedències, segons Rosa Clarena. En el cas manresà, aclareix que hi ha persones que mai no han dit algunes de les paraules recollides, però les que surten les ha comprovat prèviament. Hi ha paraules que lliguen amb el passat tèxtil i agrícola, amb força pagesia, sobretot a les Escodines. El criteri utilitzat classifica les paraules amb molt locals, que no surten al diccionari normatiu del DIEC, les que ho fan amb un sentit diferent del manresà i les que en el DIEC no són l’opció principal. El llibre va adreçat a un públic general, sobretot en la part del lèxic que és molt descriptiva. De les quatre parts en què s’estructura les primeres són més tècniques i les darreres més divulgatives. El volum va acompanyat d’un opuscle Glossari de butxaca de mots manresans. Com a anècdota divertida l’alcalde Marc Aloy, que signa el pròleg, en el seu parlament de cloenda, va deixar clar que “un bou no és una mula, sinó un teler».