El suïcidi, una responsabilitat compartida

Parlar de suïcidi continua sent, encara avui, un exercici de valentia col·lectiva. És un tema difícil, ple de silencis i tabús, però precisament per això cal posar-lo sobre la taula. Només parlant-ne amb respecte i coneixement podrem avançar en la prevenció i en l’acompanyament de les persones que viuen un patiment intens. Darrere de cada dada hi ha històries reals, famílies i comunitats que conviuen amb un dolor immens. I és una responsabilitat de tots mirar-ho de cara.

A la Catalunya Central, fa temps que diversos professionals i institucions treballen plegats per trencar aquest silenci. Les Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental, que aquest any celebren la quarta edició amb sessions a Manresa, Berga i Vic, són un exemple clar del valor del treball en xarxa.

Hi participen equips de salut mental, atenció primària, emergències mèdiques, educació, justícia, serveis socials i cossos de seguretat. Tots comparteixen una mateixa convicció: que la prevenció del suïcidi no és només una qüestió sanitària, sinó un repte de país que exigeix cooperació, sensibilitat i proximitat.

La clau és entendre que la prevenció no pot recaure en un únic àmbit. Necessitem arribar a les escoles, a les entitats socials, als mitjans de comunicació, a les famílies. Cal escoltar, detectar, acompanyar i parlar sense por ni judicis. I cal fer-ho des de la confiança mútua i el compromís compartit.

Precisament d’una d’aquestes jornades en va sorgir, fa dos anys, un projecte que aquest 2025 s’ha fet realitat: el taller “Salut mental i mitjans de comunicació”, impulsat per la Regió Sanitària Catalunya Central i la delegació del Col·legi de Periodistes.

Aquest espai ha reunit periodistes, comunicadors institucionals, professionals de salut mental i entitats del territori per reflexionar sobre com informem, quin llenguatge fem servir i com podem reduir l’estigma.

S’han treballat casos reals, s’han compartit bones pràctiques i, sobretot, s’ha generat un clima de confiança per millorar la manera com els mitjans parlen de salut mental. És un exemple concret de com de la col·laboració poden néixer projectes transformadors.

El lema d’aquestes jornades, “El suïcidi, una responsabilitat compartida”, resumeix bé l’esperit del moment. Cap institució, cap professional, cap àmbit pot abordar sol un problema tan complex. Cadascú hi té un paper: des del professor que detecta un malestar, fins al metge, el periodista o el veí que sap escoltar. Quan unim esforços, quan fem xarxa, convertim la prevenció en una força col·lectiva.

I en aquest camí també hem d’aprendre a cuidar els que cuiden. No podem demanar als professionals que sostinguin el patiment dels altres si no els donem espais i eines per cuidar-se. La salut emocional dels equips és part essencial de la qualitat de l’atenció.

No hi ha fórmules màgiques, però sí una certesa: el suïcidi es pot prevenir. I la intervenció adequada, feta a temps i amb empatia, pot salvar vides. Aquest convenciment és el que ens empeny a seguir treballant, des de tots els àmbits, per construir una societat on el dolor no sigui motiu d’aïllament, sinó d’acompanyament i esperança compartida.

Darrere cada gest de prevenció hi pot haver una vida salvada.