Pancartes

De pancartes n’hi pot haver de molt diverses. Poden ser informatives, festives, publicitàries... Però per regla general quan sentim la paraula pancarta ens en venen al cap unes altres. Pensem en pancartes que expressen un clamor i que són com un crit a favor d’alguna cosa o en contra d’alguna altra. Poden dir «Visca el rei» o poden dir «Visca la república», però en tots dos casos ho expressen d’una manera taxativa. D’una manera tan categòrica com aquelles que deien «Amnistia», «Independència», «OTAN no, bases fora», i tantes altres que a tots ens venen al cap i que eren uns reclams tan explícits i tan rotunds que el seu missatge no deixava lloc a cap dubte.

La pancarta que em porta a escriure aquesta columna és tot el contrari. La vaig veure passant per l’avinguda de Les Bases penjada a la façana de la UPC i la seva ambigüitat em va deixar perplex. Sota el logotip de la universitat, en una lona blava amb lletres blanques, s’hi podia llegir: «La UPC amb la pau, la justícia i els drets humans». Es van deixar de posar-hi “com no podia ser d’altra manera”. Perquè és evident que una afirmació com aquella no admet alternativa. O és que hi pot haver algú que subscrigui el contrari? Queda clar doncs que allà on diu «La UPC» hi podria dir la Federació de billar o el Cercle Artístic, i en tots els casos tindria el mateix sentit: cap.

Buscant els motius d’aquell enunciat trobo a internet una declaració relativament recent de la Universitat Politècnica on sol·licitava «la suspensió, en tant continuïn la guerra i l’ocupació de la Franja de Gaza, de la cooperació amb entitats i institucions israelianes que no expressin un compromís real amb els drets humans i la pau». La frase de la pancarta, doncs, s’ha d’interpretar en el context d’aquell comunicat, però allò i res, és el mateix. Podien haver posat «Pau a la terra als homes de bona voluntat» i hauria fet idèntic efecte. Hauria sigut més senzill i molt més honorable escriure-hi ben clar: «Israel genocida». I no donar-hi més voltes.