El Pla de Barris

Durant els governs Margall i Montilla, es desenvoluparen per millorar la cohesió social dels barris més degradats del país, els anomenats Plans de Barri. El Barri Antic de Manresa va entrar en la primera convocatòria, la dels anys del 2004 al 2008. El pressupost va ser de més de 16 m € dels quals l’aportació de la Generalitat fou quasi 8,5 m €. Amb aquests diners es van arranjar places i carrers, es van rehabilitar edificis, millorar equipaments, i preparar sòl per futures edificacions a més d’altres actuacions de dinamització social.

Per desgràcia els governs posteriors del país, van considerar que arranjar els nostres barris degradats no era una prioritat que encaixés dins del seu gran projecte d’independència.

Ha hagut de ser el govern del president Illa qui rellancés la idea de recuperació dels nostres Barris i Viles. El nou pla de barris, de la mà del comissionat Carles Martí, està dotat en 1.000 milions d’euros entre els anys 2025-29, a 200M cada any. Una quantitat prou significativa per aixecar expectatives arreu del territori. I així ha estat, a nivell de país s’han presentat per enguany 83 sol·licituds amb una quantia de més de 777 milions d’euros. A la Catalunya central s’han presentat els municipis de Manresa, Berga, Solsona, Cardona, Castellgalí i Bagà tots ells amb projectes ambiciosos que poden significar un abans i un després en els seus barris.

En el cas de Manresa, el govern donant continuïtat allò que va quedar aturat fa més de 15 anys, ha presentat projectes per valor de 25 m. El Pla té tres Objectius clars, la intervenció en habitatge per generar estabilitat residencial, descentralitzar equipaments d’acció comunitària per enfortir la cohesió social i millora de l’espai públic per millorar la qualitat de vida, atraure activitat i consolidar el canvi. El desglossament econòmic seria uns 18 milions per la transformació física, 2 milions per la transformació ecològica i 5 milions en acció sociocomunitària.

Sens dubte un projecte ambiciós, com era d’esperar, com sempre les prioritats podrien ser discutibles, però el fet és que hi ha tant per fer que sempre tot el que es faci serà poc. Sigui com sigui per Manresa i per molts pobles, viles i ciutats del nostre país és un bri d’esperança per redreçar els nostres barris més degradats.