El Temple

Les tres lectures d’aquest diumenge ens parlen del «Temple»

Què és «El Temple»?

A l’Evangeli, Sant Joan ens mostra un Jesús que s’enfada perquè es troba el

Temple convertit en un lloc de mercadeig, ple de sorolls i que havia perdut l’àmbit de la pregària, sense silenci per fer oracions i actua amb contundència, foragitant als mercaders de la casa del seu Pare.

El Temple és la casa de Déu, un edifici de pedra on ens reunim els cristians per pregar al nostre Pare en Comunitat, i per fer-ho és necessari que hi hagi un clima de calma i silenci.

També ens presenta un altre «Temple», El cos de Jesús. Ell és el veritable «Temple», i malgrat que el van destruir, en «tres dies ell el va tornar a aixecar».

I com Jesús, el nostre germà, també nosaltres som «Temple» de l’Esperit Sant, hi habita dins nostre, en el nostre cor, el que ens cal és descobrir-lo. Malgrat tots els «sorolls» que ens rodegen, sempre hem d’estar alerta per escoltar el que ell ens diu, com ens parla i com podem parlar amb ell i quines han de ser

les nostres respostes. I per tant ens hem de respectar i tenir present que, si l’Esperit habita dins meu també habita en cada germà i germana. Tot el que és bo per a mi, és bo per a ells, si a mi em fa mal, a ells també els hi fa mal, la nostra actuació vers els «Altres» ha de ser conseqüent per tal de no ferir a ningú.

La Carta de Sant Pau als Corintis, transmet aquesta idea, hem de ser conscients que nosaltres som el Temple de Déu, el seu Esperit viu dins nostre, lloc privilegiat de la seva Presència. Vetllem per mantenir aquest Temple com a lloc de trobada amb el Pare.

A la primera lectura el profeta Ezequiel ens explica que del Temple brolla una font i que la seva aigua, tot baixant, ho va purificant tot al seu pas: terres, collites, animals... De nosaltres també pot brollar «aigua» que ens sanegi i sanegi les relacions que tenim amb els nostres germans.

Som conscients de tot això? Ens creiem que som «Temple» i que dins nostre hi habita l’Esperit Sant?

Fins i tot, si succeeix que ens allunyem d’ell, el senyor en té prou «en tres dies» per reconstruir el seu Temple dins nostre, només cal que nosaltres li ho permetem.