Gent espavilada i amb una mica de criteri

Tenir talent («especial aptitud intel·lectual, natural o adquirida, per a executar tasques que, en general, requereixen una elevada participació de continguts de tota mena»), és allò que haurien de tenir dirigents amb poder de decisió, perquè la seva acció sigui beneficiosa individualment i col·lectiva. Desconec si el nou alcalde de Nova York acumula el talent que necessitarà per corregir el rumb forassenyat que ha marcat el rei Trump per al seu país i l’ordre mundial, però seria bo que no defallís en l’intent. Hauria de fer pinya d’estil amb els nous mandataris que il·lusionen a Anglaterra i Holanda, perquè necessitem com l’aire que respirem creure que és possible una altra manera de governar el bé comú. A hores d’ara ja tenim clar on ens porta el sistema que governa les nostres vides, i si no trobem nous lideratges tenim mala peça al teler. El contrari del talent és l’estultícia, la niciesa, l’estupidesa, i aquesta setmana n’hem estat seriosament perjudicats per l’actuació d’individus incapaços d’exercir satisfactòriament el poder que ostenten. Podem parlar de l’emèrit retornat del refugi fiscal amb ínfules de monarca democràtic, o de l’indigne Mazón que fuig de les clavegueres amb les orelles dretes i la cua entre cames. Podem recordar que l’estrabul·lat Miguel Ángel Rodríguez, inspirador del govern Ayuso, es vanta de mentir en seu judicial perquè facin fora el fiscal general, o la ruqueria del jutge feliçment jubilat que insisteix a considerar un cop d’estat l’1 d’octubre. El llistat de capsigranys amb poder que han evidenciat estar allunyats de l’enteniment que se’ls suposava ha estat considerable aquests dies, i ja només ens faltava comprovar el capteniment de la justícia europea amb Catalunya i els seus dirigents represaliats quan ha estat l’hora de sentenciar si la tramoia política-judicial espanyola va vulnerar drets fonamentals. Oh! Europa, Europa... podem exclamar d’una vegada, ara que ja tenim certeses intuïdes des de fa anys. El degoteig és incessant i sembla necessari actuar amb contundència. Amb criteri. Amb el talent que al seu dia se li va suposar a la classe dirigent catalana (no només la política), i que els fets consumats han desemmascarat. Ara sembla que el tot o res farà reaccionar els necis que els han fet passar amb raons durant dos anys, però ja veurem qui més s’apunta i aguanta el repte d’apostar fort i amb criteri. Els hauria anat bé assistir a la jornada de reflexió sobre com potenciar, atraure i mantenir el talent de gent de casa, celebrada a Manresa aquesta setmana. Entre altres apunts, haurien anotat: «la gent amb talent ha d’estar absolutament identificada amb el país. Per avançar cal gent espavilada i amb una mica de criteri». Elemental. Un bon ensenyament.