Arbres que tapen el patrimoni històric i artístic manresà

Fa anys, Manresa patia d’una important mancança d’arbres, fet que feia augmentar la seva grisor. Si viatjàvem a altres ciutats, més grans o més petites, però comparables a la capital del Bages, ens adonàvem d’aquest fet que ens provocava una certa enveja.

Afortunadament, en els darrers temps el verd ha agafat molta presència en els nostres carrers i espais públics en general. Això no obstant, aquesta bona notícia no hauria d’ocultar el patrimoni històric i artístic manresà, un fet que s’està produint malauradament. Sense que ningú s’esgarrifi, pensem que un molt petit percentatge d’aquest gran arbrat de Manresa s’hauria de retirar. La ciutat lluiria més, i per cada arbre que tapa el patrimoni que tallem, en podrien plantar dos en altres llocs més mancats de verdor i no tan sensibles pel que fa a edificis singulars. Cada element del patrimoni urbà és únic i, per tant, no hauria de ser ocultat.

Si posem exemples, no podem evitar pensar en la modernista casa Padró Riera, a la plaça de Neus Català. Els arbres del Passeig no en tenen cap culpa, per ells mateixos ja són un patrimoni urbà. Hi ha, però, una concentració d’arbrat davant l’edifici que oculta la seva façana, l’única realment valuosa de tota la plaça des del punt de vista artístic. Una altra casa modernista que li passa el mateix, és la casa Torra, perquè des de la plaça Independència ja no tenim visió de la part principal de la casa. Aquesta mateixa plaça ha tingut canvis recents, per una banda, és més peatonal, i per l’altra s’ha plantat nou arbrat al mig d’aquest espai. Fins aquí bé, però s’hauria pogut aprofitar per retirar els esmentats arbres que tapen la casa Torra.

Un altre cas és la gran dificultat de poder contemplar la fàbrica dels Panyos, donat que a la banda on hi ha el petit parc del mateix nom, hi trobem un seguit d’arbres plantats arran de paret que han crescut molt en poc temps. A l’altre costat del riu hi trobem el mateix problema.

Cal Jorba té la façana nord -la de la Muralla del Carme-, completament eclipsada. Curiosament, la vorera de l’altre costat del mateix carrer, on toca molt més el sol no té arbres. A més, venint des de la Muralla de Sant Domènec o des de la carretera de Cardona mateix la façana d’aquests antics grans magatzems mostraria un aspecte imponent. Ara ens ho hem d’imaginar a causa dels arbres absurdament ubicats entre el teatre Conservatori i Cal Jorba. I sense sortir del sector la plaça de Sant Domènec, aquesta plaça lluiria molt venint des del carrer Guimerà sense els mateixos arbres plantats. Tindríem més sensació de grandària d’aquest cèntric espai urbà, i a més major perspectiva de lluny de Ca la Buresa i de l’antiga Caixa de Pensions mirant-la des de la plaça estant.

Canviem de plaça i anem cap a la dels Frares, oficialment plaça Valldaura. Els poquets arbres que s’hi van posar després de la reforma que es va fer a la plaça fa anys, els trobem just a tocar la façana de l’única construcció de rellevant valor històric del lloc, la barroca casa Argullol. Continuant amb el barroc, els antics jutjats de la Baixada de la Seu, pateixen el mateix problema…

Hi ha més casos que mereixerien figurar en aquest escrit, però volem deixar ben clar que el Grup de Defensa del Patrimoni no estem en contra de la natura i que valorem molt la creixent verdor que Manresa ha anat adquirint en les darreres dècades; una verdor que aporta ombra i bellesa en els nostres espais públics. De la mateixa manera que els amants de la Història ho sabem apreciar, els defensors dels valors naturals segur que també -seria de desitjar-, senten el mateix afecte davant la bona arquitectura i la Història. Només caldria parlar-ne tots plegats.