No passes? Enfila’t a la vorera!

Temps era temps per les estretors del pont de Sant Francesc s’anava a Barcelona. Llavors, abans que s’obrís al trànsit l’actual carretera C-55, les alternatives eren dues: la ruta de Collbató, per Monistrol, i la de Can Maçana cap al Bruc. Recordo que l’autocar d’anar a veure el Barça triava la segona per evitar les estretors i els revolts tancats de la primera. Totes dues, però, compartien el pont, passat el qual una tombava riu avall i l’altre s’enfilava cap a la Catalana. Ja ens podem imaginar què passaria avui si aquest pont continués sent la principal via de sortida de Manresa cap a l’àrea metropolitana: la manifesta estretor de la calçada, agreujada per les noves baranes de protecció dels vianants, provocaria un caos monumental. Per sort, les principals eixides de la ciutat són unes altres, i el departament de Territori de la Generalitat s’ho pot agafar amb calma a l’hora de resoldre el problema que ha creat amb les obres de millora del pont. I nosaltres podem aprofitar el cas per reflexionar sobre una manera de funcionar que ens permet anar tirant sense acabar de fer les coses ben fetes del tot. Territori assegura que la reforma del pont no ha modificat l’amplada de la calçada: 5,6 metres, a raó de 2,8 metres per sentit. Llavors, com s’ho feien abans els vehicles grans que ara es queden encallats? La resposta és... que s’enfilaven a la vorera quan s’havien de creuar amb un altre vehicle gran, o amb un de petit que no s’arrambava a la seva dreta. I això és fer trampa. Anys i anys de fer trampa han greixat el funcionament d’un pont que havia quedat estret. Prenguin-s’ho com una metàfora: quantes mancances i deficiències no se superen pel sistema d’ «enfilar-se a la vorera»? En tota mena de negociats portem segles evitant abordar les disfuncions dels serveis públics (o privats) per la via d’acceptar les petites infraccions dels indefensos patidors, en la certesa que si es prohibeixen de manera total i efectiva, el sistema col·lapsarà per manca de respostes. Al pont de Sant Francesc les noves proteccions de les voreres impedeixen enfilar-s’hi, i la insuficiència ha saltat a la vista. Següent pregunta: els enginyers de l’obra no van anar a mirar-s’ho abans de fer els plànols? Van dibuixar-los desconeixent la realitat? Patim administracions amb pilot automàtic que viuen al núvol i ignoren els avisos; quan esclata el problema, correm-hi tots. Bé, córrer, el que se’n diu córrer... aviat sabrem si ho fan.