Fer gàrgares

En castellà, si algú t’engega a «hacer gárgaras» és que la cosa va pel mal borràs; la traducció directa d’aquesta frase, al català, no existeix i els seus equivalents no els poso per una elemental educació i decòrum pels lectors, alguna cosa relacionada amb el vent. I, ens podem preguntar, que té a veure el badar amb fer gàrgares; tot té un perquè i intentaré arribar al «quid» de la qüestió.

En la darrera setmana he atès, entre altres, a dues persones que m’han esmentat i preguntat si els aniria bé fer un tractament d’estimular el nervi «vago», seria el nervi vague en català. Pels il·lustrats no té res a veure amb la mandra, vol dir erràtic en llatí, que és d’on prové la paraula. A partir d’ara em referiré a ell com el «vago». La primera pensada va ser, que em parlen? I és que resulta que, la darrera moda, és estimular el «vago»; d’entrada això d’estimular la vagància sembla un mal propòsit. La cosa és que aquest nervi neix en el cervell, en el bulb raquidi, i és després i més avall, per complicar la situació, es divideix en una branca a la dreta i una altra a l’esquerra del cos. La seva funció és ajudar a gestionar, o no, un pilot de funcions com la digestió, la freqüència cardíaca, la tos, la deglució, la sensació del gust i ajuda a un bon funcionament de les vísceres. Un dubte quin vago estimulem?, el dret o l’esquerra, la pretensió terapèutica és que estimulant el vago ens ajuda a relaxar-nos.

Revisant la literatura, trobo que la FDA, l’organisme que revisa i dona permís als productes i intervencions terapèutiques, té aprovades algunes indicacions per estimular al «vago», sempre amb dispositius posats al cos, com pot ser en el cas de l’artritis reumàtica i un tipus d’epilèpsia, sempre amb dispositius posats en el cos, no de manera esporàdica o puntual, que no està ben dit en català.

Ara que està de moda les teràpies «naturals», millor seria dir complementàries, resulta que, per relaxar-nos i ajudar l’estimulació del «vago», no hi ha res millor que escoltar música, suposo que depèn de quina música, fer respiracions «conscients» o sigui el mindfulness o exercicis de relaxació, estimular la cara amb aigua freda o... fer gàrgares! A part de fer gàrgares, res de nou, almenys fins a on arriba el meu coneixement.

O sigui, sense que serveixi de precedent, a part de rentar-nos la cara, de bon matí i amb aigua freda, no hi ha res millor que engegar-nos, tots plegats, a fer gàrgares. No és tan difícil estimular un «vago».