La reducció de jornada encara divideix

La reducció de la jornada laboral continua en punt mort. La proposta de rebaixar la jornada màxima ordinària a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial, que el Govern espanyol va impulsar a finals de 2024, no ha superat el tràmit parlamentari.

Amb data de novembre de 2025, la jornada legal màxima a Espanya —i, per tant, a Catalunya— continua sent de 40 hores setmanals de mitjana anual, segons l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors.

El projecte, que havia estat acordat amb els principals sindicats, pretenia aplicar la mesura de manera progressiva entre 2024 i 2025. Tanmateix, la proposta va topar amb l’oposició de part dels grups parlamentaris i amb el rebuig de les principals patronals, que van alertar de l’impacte econòmic que podria comportar, especialment per a les petites i mitjanes empreses (pimes).

Encara que la reforma no s’hagi aprovat, el debat sobre la jornada laboral continua obert. Alguns convenis col·lectius ja preveuen reduccions de jornada inferiors a les 40 hores, i moltes empreses, especialment en sectors amb competència per retenir talent, han començat a experimentar amb fórmules de flexibilitat horària o setmanes de quatre dies.

La legislació actual permet aquesta adaptació sempre que hi hagi acord entre empresa i treballadors o negociació col·lectiva que ho reculli expressament.

En absència de reforma legal, és en aquest marc on es poden produir els avenços més concrets. Les pimes catalanes —que representen més del 90% del teixit empresarial— són les que viurien amb més intensitat els efectes d’una eventual reducció horària. Per a moltes, l’aplicació d’una jornada de 37,5 hores suposaria reorganitzar torns, redistribuir tasques o contractar personal addicional per mantenir el nivell de servei.

Les patronals catalanes, com Foment del Treball i Pimec, han expressat en diverses ocasions que la mesura hauria d’aplicar-se de manera progressiva i negociada, atenent les diferències entre sectors i la mida de les empreses.

També han advertit que reduir hores sense reduir jornada efectiva ni salaris pot generar pressió sobre la productivitat i dificultats en empreses amb marges ajustats. Els defensors de la reforma sostenen que reduir la jornada pot afavorir la conciliació, la salut laboral i la retenció de talent, sense necessitat de perdre eficiència si s’inverteix en digitalització i reorganització del temps.

En canvi, des del món empresarial es recorda que l’impacte no és el mateix per a una gran empresa tecnològica que per a un petit taller o comerç local. El repte, per tant, no és només jurídic sinó estructural: trobar un equilibri entre el dret al descans i la competitivitat de les empreses.

Tot i la falta de reforma, les empreses poden anticipar escenaris i revisar els seus convenis col·lectius o acords interns. Més enllà de la xifra concreta —37,5, 38 o 39 hores—, la discussió sobre la jornada laboral convida a repensar com i per què treballem.