El Llobregat, entre la memòria de les colònies industrials i la restauració ecològica

Els rius vertebren el territori. Al Berguedà, el Llobregat ha modelat la comarca, impulsant la indústria, connectant comunitats i generant energia, especialment amb les hidroelèctriques que van alimentar les colònies tèxtils. Avui, davant l’emergència climàtica, aquestes centrals ofereixen energia neta i de proximitat, però cal equilibrar els beneficis amb els impactes sobre l’ecosistema.

Tot i que puguin semblar innòcues per la seva mida petita, les minicentrals alteren el cabal del riu i dels seus afluents. La seva construcció i, sobretot, l’acumulació d’infraestructures, genera alteracions importants a l’ecosistema: desviament de cabals, trencament de la connectivitat fluvial, degradació de la vegetació de ribera i impacte paisatgístic. Les minicentrals sovint s’instal·len una rere l’altra, aprofitant cada tram de riu fins a l’última gota. Al Berguedà, en uns 50 quilòmetres de recorregut hi ha almenys 24 instal·lacions, 17 encara en actiu.

Moltes espècies de peixos necessiten recórrer grans distàncies al llarg del riu per viure i reproduir-se, i les preses no ho permeten. Alguns exemples són el salmó o l’anguila, de les quals la població europea s’ha vist reduïda un 93% en menys de 50 anys. A més, aquestes infraestructures retenen els sediments i acceleren l’erosió. Redueixen el cabal i transformen hàbitats d’aigües ràpides en zones estancades, afavorint espècies invasores.

Recentment, entre Cal Rosal i Pedret, s’ha enderrocat un assut per millorar la connectivitat fluvial. Això permet que espècies autòctones com la truita, el barb roig i la bagra, superin obstacles i recuperin el seu espai. Accions com aquesta evidencien que la recuperació és possible si hi ha voluntat política.

Un altre problema és la manca de control públic i retorn social. Molts projectes són gestionats per empreses externes, i els beneficis no repercuteixen localment, mentre que els costos ambientals recauen sobre la comarca. La transició energètica ha de ser una oportunitat per deixar de repetir els errors del passat. No es tracta de rebutjar l’aprofitament hidroelèctric, sinó de posar límits i una visió de conjunt que integri energia, patrimoni i biodiversitat.

El Llobregat és un element central del Berguedà i la seva gestió ha d’integrar conservació ecològica, patrimonial i la sostenibilitat energètica. La pregunta que cal que ens fem és clara: volem que el riu sigui només un recurs més o un bé comú per a generacions futures? La resposta ha de guiar polítiques, inversions i accions comunitàries, perquè només així podrem garantir un equilibri entre energia, història i medi ambient.