Un còctel ceretà

A la capital de la Cerdanya han gestionat les finances públiques amb una comptabilitat casolana confeccionada a vegades per gent molt coneguda i capacitat professional moderada. Els electes i governs diversos passats han anat preparant un còctel indigest i ara algú se l’haurà d’empassar. Els ingredients generen ardor estomacal: inestabilitat política, un pols de transfuguisme i un interventor accidental. Tot preparat amb el glaçó d’una moció de censura i un recent canvi d’alcaldia.

Joan Manel Serra (ERC), l’actual alcalde i exdiscjòquei, haurà de buscar entre la seva col·lecció per decidir quin disc voldrà punxar quan arribi l’inevitable: la intervenció dels comptes per part de la Generalitat. De moment a la pista sona una primera cançó titulada «no sabem per on anar».  Quan va entrar al despatx per primera vegada el mes de juliol va trobar-se una peça estranya de so ambiental: “apareixen constantment factures per pagar o per comptabilitzar”.

Van amb pressupostos prorrogats des del 2022. De moment han trobat factures pendents per un milió i mig i un deute acumulat de més de mig milió més amb el consell comarcal presidit per Isidre Chia (Junts). Els últims comptes públics superaven els quinze milions d’euros. A falta d’anar obrint els altres calaixos, a una consultoria externa se li ha encarregat delimitar la magnitud del forat negre. De moment la ràtio de deute imprevist és del 10%. Assimilant o comparant aquestes xifres amb les d’una empresa, amb cent treballadors com aquest consistori, un volum així de factures imprevistes implicaria amb seguretat portar els llibres de la comptabilitat a un jutjat, una acció molt pitjor a una intervenció pública.

Si la Generalitat s’ha de fer càrrec de les finances de Puigcerdà vindran uns funcionaris i prendran el control de qualsevol pagament. Posaran ordre, però condicionaran tots els projectes futurs. Tinc la convicció que acabarà passant, entre altres raons i sobretot pel moment polític. El nou equip de govern podrà carregar la culpa a les espatlles dels que manaven (barallats) fins fa poc. De passada els hi podran penjar la llufa dolosa quan pretenguin tornar-hi el 2027.

Més avall, el regidor d’hisenda de Berga ha hagut de tornar diners sobrants. Segons l’oposició berguedana és un romanent per no haver executat els projectes previstos. Fa uns anys aquesta ciutat va ser a un pas del qual està a punt de passar Puigcerdà. El deute galopat heretat pels cupaires el van afrontar de forma austera, reduint de forma radical el deute però a costa de no fer cap obra destacada ni acció estructural memorable o transformadora.

Tot i trobar-hi sorpreses desagradables, obrir calaixos és sa. I perdre el control de casa quan no s’ha sabut governar tampoc hauria de ser un gran drama malgrat els que sempre mirem de fer sang amb tinta d’impremta.