Enterrar què...?

En el nostre caminar rere les petjades del Crist i en espera del seu retorn ens hem de guardar de dues temptacions: O bé a un abandó passiu a la sola acció de Déu, o l’altra a caure en un activisme impacient, alhora massa segur d’ell mateix i massa aviat descoratjat pel fracàs.

Algú ha dit que inserits en la resurrecció del Crist (la qual dona el seu veritable sentit a la vida i mort corporal) ens cal a nosaltres ser missatgers de pau i bé, maldant per portar als altres, en tota circumstància, la joia i esperança de l’evangeli a tothom com a servents diligents; i fills del mateix Pare.

Els dons i capacitats que rebem són diversos i el que compta és fer-los rendir i no pas enterrar-los. Ans al contrari cal fer-los fructificar. Recordant que no és pas una feina afegida al nostre camí per la vida sinó que és el sentit mateix d’aquesta.

Tot això ens fa entendre que administrar bé els talents rebuts també vol dir estar atents als altres sent amb Ells generosos i empàtics com a reflex del veritable rostre de Déu. No sabem com seran les realitats divines, però els evangelis ens hi apropen, si ens ajudem de les eines que tenim a l’abast. En llegir i rellegir els que en diem «evangelis apocalíptics» cada vegada més ens permeten estar més segur de dir que l’accent l’hem de posar en la Vida no pas en la Mort.

Déu i els evangelis sempre se’ns fan entenedors i no pas críptics, si sabem interpretar el moment i mentalitat dels que els van escriure. El moment de donar testimoni és avui, ara i aquí.

Siguem constructors de la seva veritat i del seu regne de pau i no pas de guerres i enveges.