Gastrorecup i Gran recapte, com es menja això?

La paradoxa de llençar tones de menjar en bon estat mentre hi ha milions de persones que passen fam al món és una de les contradiccions més punyents de la societat actual. Les dades ens diuen que amb la meitat del malbaratament d’aliments mundial es podria lluitar amb tota la fam del món i que tot el menjar desaprofitat suposa un bilió d’euros anuals i una emissió de 3.300 milions de tones de diòxid de carboni. A casa nostra, d’una banda, impulsem el Gastrorecup –amb plats creatius cuinats als restaurants amb aliments en perfecte estat, però que sovint es llencen per qüestions estètiques o comercials– i, de l’altra, celebrem el Gran Recapte, per garantir que milers de famílies en situació de pobresa puguin accedir a una alimentació suficient, saludable i digna. El Gastrorecup 2025 ha tornat a recordar-nos que el malbaratament alimentari és un problema tècnic i ètic. L’Ada Parellada –la cuinera que fa pedagogia del sentit comú davant els fogons-– lidera una revolta contra un sistema alimentari que ens empeny cada dia a rebutjar menjar. L’Ada, com a representant dels cuiners, i escoles de cuina, com Joviat Culinary, constaten que formar cuiners és educar ciutadans i ens avisen que cada un de nosaltres també ens hem de sentir responsables en aquest afer. A Catalunya, cada família llença 63 kg de menjar l’any. Parlem de 330 € per llar –una bestiesa! Ah!, i la majoria d’aliments llençats ni tan sols s’han cuinat. L’abundància ens ha empobrit el bon criteri. Comprem per impuls, amb presses, desconnectats del producte, de la temporada i del clima. No sabem què tenim a la nevera, ni per què ho vam comprar. El Gastrorecup no només posa plats a taula: hi posa preguntes. Què cuinem? Com comprem? Què llencem? Més de 70 restaurants hi han participat enguany a Catalunya amb la voluntat d’educar i conscienciar. A Manresa, Joviat Culinary i la Comunitat Slow Food Catalunya Central amb el Convent de Santa Clara, s’han afegit a la campanya que promou planificar, congelar, reaprofitar i, en definitiva, fer de la cuina un acte deliberat i no automàtic. És només això!: comprar i cuinar pensant. Recordem que els nostres avis no llençaven ni una engruna de pa i, en canvi, en dues generacions hem passat a no valorar-ho. Per això, cada vegada és més necessari que les aules de les nostres escoles incorporin formació bàsica en cuina i alimentació: saber què mengem, d’on venen els aliments, com i qui els produeix i com es poden aprofitar. Educar el paladar, el cap i el cor. No es tracta només de fer receptes, sinó de construir una relació conscient amb el menjar i amb el nostre entorn des de ben petits. Cuinar és cultura i el futur es cou a les aules.