Inversions estatals i europees

Una mala notícia que ha aparegut aquests dies en els mitjans de comunicació catalans posa en relleu un fet insòlit i significatiu: no s’ha reunit mai la comissió que es va crear el passat mes de febrer que havia de treballar per millorar l’execució de les inversions que teòricament l’Estat hauria de fer a Catalunya. Des d’aquests comentaris setmanals hem tractat més d’una vegada d’aquest tema, tot posant en relleu la molt notable diferència entre el volum dels ingressos que van a parar als organismes de l’administració de l’Estat procedents de Catalunya en forma d’impostos de tota mena i allò que l’Estat hi inverteix realment. Per quina raó no es divulguen aquestes xifres ni s’ha reunit aquella comissió que havia de vetllar per tal que efectivament s’executessin les inversions que l’Estat hauria de fer al nostre país?  Fa molts anys que això passa i sembla que no hi hagi manera d’evitar-ho. Potser ja seria hora de plantejar seriosament la qüestió. No es tracta pas d’aconseguir privilegis sense fonament, sinó de poder invertir adequadament en allò que Catalunya necessita. I que és de suposar que els membres d’aquella comissió que encara no s’ha reunit mai deuen conèixer prou bé. Per què s’abstenen, doncs, de fer-ho públic?  

De manera sorprenent, una altra notícia referent a la descentralització d’inversions, en aquest cas europees, ha aparegut aquests dies en els mitjans de comunicació. Es tracta igualment d’una decisió important per la qual les administracions dites «regionals» (un qualificatiu que fins ara sempre les mantenia en segon terme) podran negociar directament amb la Unió Europea a Brussel·les l’abast i els objectius d’aquestes inversions. Segurament, els governs dels estats europeus acostumats a actuar centralitzadament més enllà de les seves fronteres no hi estaran gaire d’acord i potser se sentiran menystinguts. Però cal esperar que les administracions autòctones dels diversos països catalans pugui fer ús i treure profit directe d’aquesta nova possibilitat.