No és una autoamnistia

L’aval de l’Advocat General de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, a la Llei d’Amnistia posa en una situació compromesa el Tribunal Suprem (TS), que durant tot aquest temps s’ha negat a aplicar-la als màxims dirigents del Procés. És cert que el dictamen de l’Advocat General no és vinculant i que seran els magistrats del Tribunal de Justícia de la UE els qui hauran de dictar la corresponent sentència sobre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional. Però també és veritat que, en la majoria de casos, les conclusions de l’Advocat General són compartides pels magistrats.

Més enllà de resoldre les qüestions prejudicials —afirmant que l’amnistia no afecta la normativa europea de lluita contra el terrorisme ni els fons europeus, que és el que demanaven l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes—, el dictamen de Dean Spielmann dona la raó al Tribunal Constitucional (TC), que el mes de juny va dictaminar que la Llei d’Amnistia era legal.

En concret, Spielmann afirma que la llei es va aprovar en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia, perquè compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Per tant, si finalment l’opinió del Tribunal coincideix amb la de l’Advocat General, el Suprem espanyol tindrà pocs arguments per no aplicar l’amnistia als màxims responsables polítics del Procés i, difícilment, podrà plantejar al Tribunal Europeu una qüestió prejudicial sostenint que alguns d’aquests dirigents van obtenir un “enriquiment personal” en utilitzar fons públics per finançar activitats vinculades al referèndum i al moviment independentista. En conseqüència, no podrà justificar l’exclusió del delicte de malversació de l’àmbit d’aplicació de la llei.

De moment, Marchena, Llarena i companyia mantenen les seves posicions, amb unes decisions que semblen més polítiques que no pas jurídiques. Però, per molt que els dolgui que el poder legislatiu aprovés la Llei d’Amnistia que deixava sense efectes les seves condemnes o les seves ordres de detenció, hauran d’acceptar que, afortunadament, l’Estat de dret té els seus mecanismes i que les decisions del poder legislatiu no poden ser ignorades pel poder judicial.