Boscos: sobren «arbres»

El passat 29 d’agost, el president de la Generalitat va aparèixer al TN de TV3 dient textualment: «Hi ha massa bosc, n’hi ha molt més que no n’hi havia fa uns anys i cada any n’hi va havent més, va creixent la massa forestal.» Qui em conegui sap que el president no és en absolut sant de la meva devoció. Però no em cauen els anells per agrair aquelles declaracions. Oimés si es converteixen en un verdader gir de les polítiques forestals. Posem dades a l’afirmació. La superfície forestal de Catalunya el 1980 ocupava el 30% del territori, ara n’ocupa un 64%. Ep! No tot el qualificat de «superfície forestal» és bosc. Només una part és bosc, la resta són matollars, bosquines, pastures, pedregars, etc. En termes d’ecologia i amb dades de l’IDESCAT, el bosc de veritat ocupa ara un 35% del país. Quantitat que ultrapassa en molt la mitjana europea. Encara més greu, la biomassa forestal creix cada any en uns 3 milions de tones i només se n’extreu 1 milió, els 2 restants són detonants d’incendi forestal. Tot aquest creixement s’ha fet a costa de les hectàrees i hectàrees de conreu abandonades. Un altre ep! Aquest abandó no té res a veure amb la captació fotovoltaica.

El passat 30 d’octubre el Govern va organitzar un debat amb el director general de Boscos i experts forestals de diversos sectors, on es va presentar un estudi que estava al calaix des de 2020 titulat FOREStime (fa 3 anys que l’explico a classe). En ell el CREAF, centre de recerca finançat per la Generalitat, analitzà l’evolució dels nostres boscos els darrers 25 anys i deixà clar que anem per mal camí. Molt mal camí. Els serveis ecosistèmics que presten els boscos van a la baixa, un d’ells la mateixa captació de CO₂. Un dels temes més punyents és que aquest excés de «mal bosc» xucla i eixuga d’aigua blava els nostres escanyolits rius. Si bé en 50 anys la precipitació de pluja ha disminuït un 5%, l’entrada d’aigua a la capçalera de Sau ha disminuït un 45% i al Cardener un 27%. Un bosc no gestionat, com els que dominen al Bages després de 30 anys del gran incendi de 1994, esdevé un, permeteu-me el barbarisme, «bosc de palillos». Xucla aigua, no produeix fusta de qualitat, fa poc efecte embornal de CO₂ i esdevé esca a punt de cremar. La gestió necessària sovint és d’aclarida selectiva. Si de 50.000 «arbres-palillo» per hectàrea que assoleixen ara, es baixa a 10.000, es guanya en fusta de qualitat, en embornal de CO₂ i en més aigua al riu.

El D. G. de Boscos va expressar clarament la contradicció «ideològica» a què ens enfrontem. Mentre que al món, a Europa i a la península Ibèrica cal plantar arbres, a Catalunya no. Ens en sobren i en sobren molts, milions! No cal desforestar, el que cal és gestió i, com va dir el president a TV3: «Ha de decréixer la massa forestal i s’ha de gestionar de forma totalment diferent de com es fa ara .../... l’activitat econòmica no és un adversari, sinó un aliat.» Esperem amb candeletes el Pla General Forestal que s’està redactant sota aquests criteris i ser conscients que la bioeconomia dels nostres boscos passa, entre altres, per calefacció d’estella i per la construcció d’edificis totalment de fusta. L’institut de Berga o la Residència d’AMPANS a Balsareny en són bons exemples. A més, tenim empreses per fer-ho, MACUSA a Olvan per a les estructures, i per a la resta, a Puig-reig la Serradora Boix que, amb una inversió de més 50 milions d’euros, està a punt d’inaugurar una gran planta de CLT, fusta contralaminada, que l’extraurà de boscos de proximitat.