El Centre Històric bé val un sopar

Encara no hem estrenat la bufanda i ja començarem a respirar Nadal, les llums inclusives als carrers, els pessebres multiculturals, les targetes que treuen fum per pagar els regals; i sobretot la cursa per trobar lloc on celebrar el sopar d’empresa, que aviat començarà a ser més complicat que trobar aparcament al centre de Manresa.

M’hi ha fet pensar la lectura de l’Apuntador, aquesta publicació municipal que rebem a les bústies manresanes, on a les pàgines finals hi ha una secció d’opinió dels diferents grups del consistori. Llegides totes, m’he adonat que diferents regidores i regidors, al govern i a l’oposició, coincideixen transversalment en la importància de com transformar i fer ressorgir el Centre Històric; aquest Nadal vinent, si la carta als reis ha estat ben escrita i les influències funcionen, podríem tenir el millor regal amb la concessió dels vint-i-cinc milions que el govern manresà ha demanat al Pla de Barris de la Generalitat.

Els que manen estan d’acord en el fet que això va més enllà d’un espai físic, que no vol dir només rehabilitar edificis i carrers, que es tracta de construir espais vius, dignes i sostenibles, sense vulnerabilitat social i sense renunciar al passat; entre els que volen manar, i segur que els que manen els ho poden comprar, aposten per un comerç regulat, de proximitat, amb varietat i qualitat; veuen necessari solucionar els problemes d’aparcament amb opcions barates i assequibles, com les tarifes planes que ja s’han implementat al pàrquing de la reforma; parlant de convivència escriuen que és una qüestió d’esperit cívic, d’implicar-se per contribuir al bé comú actuant amb responsabilitat i respecte envers la comunitat, d’estimar la ciutat treballant per millorar-la, de respectar l’espai públic, i mullar-se participant social i culturalment en entitats i associacions per preservar la mateixa identitat.

Caram tu, si esborréssim les signatures i els partits es diria que els redactors dels articles pensen en positiu d’acord amb un objectiu consensuat i compartit; si tot això sumes en un exercici de responsabilitat conjunta, deixant de banda qui s’emporta la medalla, potser encara ens en sortirem; i és a les hores que m’he preguntat: Aquests càrrecs electes que s’esbatussen un cop al mes al saló de sessions, no fan sopar d’empresa per Nadal? No cal que els que volen visibilitat facin l’amic invisible, ni que es posin jerseis nadalencs o amb una copa de més aprofitin per fer la pilota al «jefe» Aloy, només que parlin amb l’esperit conciliador de qui tothom se n’omple la boca quan arriben aquestes dates, i a transformar hi falta gent. A veure si algú s’anima i reserva lloc abans que sigui tard, perquè anar a darrera hora i fer-ho al saló de plens no seria una bona idea. n