Jo també

Els aplaudiments van ser llargs, i sentits. Barreja d’ovació i reivindicació. És molt bonic quan tota una platea d’un teatre com el Kursaal aplaudeix amb ganes un discurs. No sol passar. Els discursos solen ser aplaudits, sí, però sovint és cortesia professional, personal o educacional. També, moltes vegades són de compliment. Per quedar bé. Jo, en aquests casos, aplaudeixo fluixet i a poc a poc. No sé com ho fan vostès quan el discurs no els arriba, No va ser el cas de la Gala dels Premis Regió 7 dimarts al vespre on tots els discursos dels premiats - ep! Estic parlant només dels Premiats - van ser interessants, sincers, humans i molt espontanis, encara que els duguessin escrits. Millor dur-los escrits que no derivar en l’instant de glòria. I curts, tots van ser curts, S’agraeix tat quan un parlament és curt! I passa menys sovint del que caldria. I d’entre tots, va ser així, l’aplaudiment més llarg, va durar estona, tanta que l’orador, humilment, ja tornava ser assegut al seu lloc mentre encara ressonaven els aplaudiments, va ser un aplaudiment pel català. Sí, va ser per la llengua catalana. Va ser el discurs del premiat filòleg callussenc Jordi Badia (Premi de Comunicació de la nit de Regió7) que va acabar amb paraules de l’enyorada lingüista Carme Junyent «Si nosaltres no volem, la llengua no ens la prendran» i va arrencar amb paraules i expressions que reconeixem i que ens fan estimar la llengua «llepafils» «panxacontent» «al·lot» «filar prim» «pots comptar” «tal dia farà un any”. També va dir que el català no és una llengua de segona, sinó de primera, que vol dir que serveix per a tot i que el català no ens fallarà mai… i per tat, mirem de no fallar-li nosaltres. Badia, que en sap un munt i que a més se sap explicar va convidar-demanar-incitar a fer-la servir sense complexos. I el seu parlament, tan planer, tan ric, tan coherent, tant sòlid, tant com ell, va calar a les ànimes de tothom que hi veiem en aquest tros de discurs tanta esperança com temença. I per això no va voler acabar sense un avís i una recepta quan va dir: «Jo vull que aquesta llengua se salvi», i això vol dir, sobretot, parlar-la sempre, mantenint-ne la personalitat. I després va ser quan va citar Junyent i va acabar i tothom va començar a aplaudir llargament, ho saben els que hi eren i els que no, en cas d’haver-hi estat, hauríeu fet el mateix. Aplaudir la llengua perquè l’estimem. I persones com Jordi Badia a qui trobareu ensenyant i treballant cada dia per la llengua a Twitter, a Xarxes o a Vilaweb ens ho posa fàcil mentre, alhora ens ajuda, també, a pujar el llistó. Que també ens convé. Em ressona la frase «Jo vull que aquesta llengua se salvi». I jo també. n