Quan parlem de llengua

El ple d’octubre, amb tres votacions aprovades de tres majories diferents, ha refermat el compromís de la ciutat amb el català: Manresa ja és soci protector de La Bressola, s’ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua i ha ratificat la consolidació d’una estructura tècnica futura de polítiques lingüístiques.

L’adhesió al Pacte es va aprovar amb 13 vots a favor (ERC, PSC i Impulsem), 3 abstencions (Fem) i 9 en contra (Junts, Nacionalistes i Vox). L’oposició, excepte Vox, criticava el Pacte amb arguments legítims: Junts vol esperar la resposta de la Generalitat a la sentència del 25% de castellà a les aules i el paper del català a Europa; Nacionalistes apuntaven que el Pacte «ignora el responsable de la minorització de la llengua: el colonialisme espanyol»; i el govern de la ciutat defensava la reafirmació del compromís de Manresa amb una estratègia nacional col·lectiva. Fem s’abstindria.

La consolidació d’una estructura tècnica en polítiques lingüístiques es va aprovar per majoria àmplia. Els Nacionalistes expressaven que “en qui sí que creiem és en vostès, hi tenim confiança plena [referint-se al Ple i al govern manresà en termes de política lingüística]. Mots que secundaven, amb altres paraules, Fem i Junts. Els 24 regidors amb valors democràtics (tant de bo en fossin 25) van votar a favor de seguir treballant en aquesta direcció amb un Pla Estratègic desplegat i una Taula per al Foment de l’Ús Social del Català funcionant.

Quan parlem de llengua en temps convulsos i polaritzats com els que vivim, és una satisfacció veure que amb tres majories diferents Manresa guanya tenir una veu pròpia al Pacte Nacional per la Llengua; ha enviat un crit d’esperança a la incansable Catalunya Nord; i ha afinat, en un cant harmònic, que Manresa és el niu de la nova renaixença del català. n