Reptes contra la fragmentació

A punt d’arribar als 50 milions d’habitants, la realitat demogràfica, econòmica, social i cultural d’Espanya és molt més diversa que la d’aquells que, mirant-se obsessivament el melic, es creuen que tot comença i acaba dins de l’M-30 madrilenya. Si alguna cosa s’ha gestat en els últims anys és el pes cada vegada més gran que estan assumint les autonomies. Tant per la seva capacitat pressupostària com per la seva visió a l’hora de fixar el rumb i anar a buscar inversions.

És tan atrafegada l’agenda internacional dels presidents d’algunes comunitats com la del Govern central. Quan no és Salvador Illa (Catalunya), que se’n va a l’Extrem Orient a buscar capital en el sector de l’automòbil, entre d’altres, és Jorge Azcón (Aragó), que va als EUA a parlar amb els inversors de centres de dades, o Juanma Moreno (Andalusia), que ha fet més que passejar-se pel Japó. Per cert, per portar l’acció exterior de la Junta, Moreno té al capdavant un vell conegut de la política catalana: Enric Millo, exdelegat del Govern en aquesta comunitat durant el procés.

Cal imaginar-se què pot pensar el responsable d’inversions internacionals d’una multinacional xinesa, coreana, japonesa o nord-americana a l’hora de rebre presidents de regions (és l’accepció que entenen) espanyoles dient-los: «Vinguin aquí». I si només fossin espanyoles, encara. De Renània a la Llombardia, tots a pescar.

Un dels grans defectes -¿o és un vici?- d’Espanya és la proclivitat que cadascú faci les guerres pel seu compte. El complex de poligonitis portat al seu extrem significa que tots els municipis, importa poc el nombre d’habitants, volen tenir el seu centre tecnològic, el seu parc industrial, el seu poliesportiu i el seu museu. Ben portada, aquesta competència pot ser fins i tot sana. Però, si es desmarxa, pot ocasionar el caos, despistar els inversors, ocasionar malentesos i acabar perjudicant a tots, començant per ciutadans i empreses, que són els pagadors de les funcions i ocurrències dels polítics. La descentralització excessiva té el seu preu.

Com que resulta fútil demanar la fusió de municipis (n’hi ha 8.132) per facilitar la governança i reduir burocràcia, o tornar a redissenyar el mapa autonòmic, sí que és més fàcil instar que hi hagi més col·laboració i que s’estableixin estratègies comunes entre els uns i els altres. Precisament, passa en un moment en què, des d’un extrem a un altre de la Península i arxipèlags, tots volen tenir en la seva cartera el seu propi sector de defensa i aerospacial, de semiconductors, d’IA, d’energies renovables, d’agroalimentari i d’eines de precisió mecànica, entre d’altres.

Espanya no són només els set milions d’habitants que viuen a la Comunitat de Madrid, encara que no agradi als que només es miren el melic, obsessionats amb el que passa als passadissos del Congrés i les batusses judicials del barri de les Salesas i el Tribunal. Els errors comesos a l’apostar per l’Espanya radial en el desenvolupament d’infraestructures fa temps que estan a sobre de la taula i amb afany de corregir-se.

Amb el Fòrum del Mediterrani, que l’any vinent tindrà la seva tercera edició, Prensa Ibérica ha volgut manifestar la seva defensa dels desafiaments de les províncies que voregen aquest mar, i amb el primer Fòrum del Nord-oest es va voler posar de manifest la necessitat de potenciar el desenvolupament d’aquest cantó del país, situant les inversions en infraestructures en primer terme. La portada d’aquesta setmana d’‘actius’ sobre Arcelor és una altra crida per alertar sobre els reptes industrials d’Astúries, comunitat que viu la seva particular transformació.

És hora de mirar al sud-oest espanyol, un espai geogràfic que engloba les dues províncies extremenyes i quatre d’andaluses. Aquestes sis demarcacions sumen 5,5 milions d’habitants i un espai comú amb les seves pròpies diferències i objectius, amb empreses familiars (Magtel, Persan, Cristian Lay, per posar exemples que hem destacat) que han anat generant riquesa i ocupació des de la discreció, i també importants multinacionals, començant per Airbus i acabant per les grans energètiques nacionals i internacionals. Un espai geogràfic on juguen una carta fonamental les relacions i les connexions amb Portugal més enllà de la promesa i projectada línia de l’AVE que vagi de Madrid a Lisboa.

En aquest número, ‘actius’ aprofita la força dels seus mitjans líders i introdueix el primer de diversos reportatges que tenen com a objectiu continuar mostrant què és Espanya. Aquesta vegada, amb una mirada al sud-oest peninsular. Quines són les seves necessitats i els seus agents, fonamentals per avançar pensant en la cohesió social que permeti establir nous equilibris, eliminar tòpics, descobrir territoris i intentar superar la fragmentació local.